Memòria 2012 - CCFC

Memòria 2012 - CCFC :

  1. .

    Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya Memòria 2012 1

  2. .

    Memòria 2012 Direcció i Coordinació Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya Disseny María Luque c Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya C/ Girona, 64-66, 1er pis 08009 BARCELONA Tel. 93 247 92 03; Fax. 93 265 03 03 E-mail: consell@ccfc.cat 2

  3. .

    0. Índex pàgina 1. 2. AQUEST ANY... EL CONSELL 2.1. Finalitats 2.2. Òrgans de Govern 3. XIFRES 3.1. Col·legiats a Catalunya 3.2. Activitat professional a l’Oficina de Farmàcia 3.3. Activitat professional a la Farmàcia Hospitalària 3.4. Altres activitats professionals farmacèutiques 3.5. Activitat relacionada amb autoritzacions en matèria d’oficina de farmàcia 4. REPRESENTACIÓ 4.1. Normativa legal Normativa en tràmit d’audiència pública Informes de l’assessoria jurídica Participació en activitats legislatives 4.2. Relacions amb el CatSalut Normatives que han afectat a la dispensació de receptes Concertació Receptes Serveis Professionals Retard pagament factura prestació farmacèutica 5. PROFESSIÓ 5.1. Projectes de col·laboració 5.2. Participació institucional 5.3. Formació 5.4. Reconeixement 6. TECNOLOGIA 6.1. Recepta electrònica 6.2. Xarxa farmacèutica de Catalunya 6.3. CGO. Centre de Gestió d’Operacions 6.4. TiCFarma 6.5. Business Intelligence 6.6. eConsell 7. 8. 9. RESPONSABILITAT COMUNICACIÓ TANCAMENT PRESSUPOST 2011 24_ 25_ 25_ 26_ 27_ 28_ 28_ 32_ 32_ 33_ 35_ 38_ 39_ 44_ 48_ 54_ 55_ 56_ 59_ 61_ 62_ 64_ 64_ 65_ 67_ 71_ 75_ 04_ 07_ 08_ 09_ 11_ 12_ 15_ 16_ 17_ 18_ 10. AUDITORIA 03

  4. .

    1. Aquest any... El 2012 ha vingut marcat per la taxa de l’euro per recepta, el nou criteri de copagament i el nou retard en el pagament; però també s’ha continuant treballant pel desenvolupament de la cartera de serveis. 4

  5. .

    1. Aquest any... L’any 2012 s’han produït tres fets que han marcat de manera especial les actuacions dutes a terme pel Consell. Així, mantenint l’ordre cronològic, hem de destacar: 1) L’aplicació de l’article 41 de la Llei 5/2012, de 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i la creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics, que estableix l’aplicació de la taxa d’un euro per recepta dispensada a càrrec del CatSalut, que va entrar en vigor el 23 de juny i que es troba suspesa cautelarment des del 16 de gener de 2013. El RDL 16/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i seguretat de les seves prestacions, que, entre altres, introdueix un canvi de criteri i unes noves condicions de copagament de l’usuari per accedir a la prestació farmacèutica. Així, aquest copagament queda establert en funció del nivell de renda de l’assegurat, a més de fixar un límit d’aportació màxima mensual per aquells assegurats que fins ara tenien la consideració de pensionistes. Segons aquest RDL l’aplicació d’aquests nous criteris de copagament entraven en vigor a partir de l’1 de juliol. Cal deixar palès que tant la posada en marxa de la taxa com del copagament, han requerit una adaptació important dels sistemes informàtics per garantir la seva correcte aplicació. 2) 05

  6. .

    3) Un nou retard addicional de 25 dies en el pagament de la factura de les receptes dispensades a càrrec del CatSalut, al qual s’ha de sumar als 30 dies de retard que ja es va partir l’any 2011. Aquest nou retard es va donar a partir de la factura del mes de juliol i s’ha mantingut per les factures d’agost, setembre i octubre. A juny de 2013, encara està pendent d’abonament les factures dels mesos de novembre i desembre de 2012. Les farmàcies catalanes van fer un tancament el 25 d’octubre, amb un seguiment del 80%, com a protesta per aquest nou retard en el pagament, per alertar sobre les seves conseqüències i exigir a l’administració una data concreta de pagament. Per altra banda, i seguint la línia estratègica iniciada en els darrers anys, enguany s’ha fet un pas més endavant en l’aposta decidida per un model de farmàcia comunitària centrada en la prestació de serveis professionals. Aquests serveis s’han de prestar de manera integrada en el sistema sanitari, tant en l’àmbit de l’atenció primària i/o amb coordinació amb l’atenció especialitzada, com en l’àmbit de la salut pública, amb l’objectiu final de millorar la salut dels ciutadans de Catalunya. En aquest sentit, s’ha definit el procediment per a la gestió de serveis concertats i s’han concertat amb el CatSalut dos nous serveis: el de determinació del risc d’infecció pel VIH per mitjà de test ràpid i el de detecció precoç de càncer de colon i recte. 6

  7. .

    2. El Consell “El Consell és l’òrgan representatiu i coordinador dels quatre Col·legis de Farmacèutics de Catalunya” 07 EL CONSELL Memòria’12 Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya

  8. .

    Col·laborar Ordenar Representar Vetllar 2.1. Finalitats El Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, de conformitat amb el què disposa la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de les professions titulades i col·legis professionals, és una corporació de dret públic amb personalitat jurídica i plena capacitat que constitueix l’òrgan suprem representatiu i coordinador de la totalitat dels col·legis de farmacèutics existents a Catalunya i que hi estan integrats, és a dir, els de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Té per objecte la representació de la professió davant la Generalitat de Catalunya i l’Administració Central de l’Estat, complint les finalitats i exercint totes les funcions que li assignin la legislació vigent. Aquest Consell, constituït l’any 1985, va ser el primer consell autonòmic de col·legis farmacèutics a l’Estat espanyol. FINALITATS DEL CONSELL El Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya ha de complir les finalitats següents: Col·laborar amb els poders públics en la reglamentació de les condicions generals de l’exercici de la professió farmacèutica en totes les seves modalitats. Ordenar, dins el marc que estableixen les lleis, i vigilar l’exercici de la professió. Representar els interessos generals de la professió a Catalunya, especialment en les seves relacions amb les administracions públiques de qualsevol àmbit. Vetllar perquè l’activitat professional dels farmacèutics s’adeqüi als interessos i al benestar dels ciutadans i, per tant, coadjuvar a la millor resolució dels problemes relacionats amb la salut pública. 08

  9. .

    ACTIVITATS DESENVOLUPADES PEL CONSELL Les activitats pròpies del Consell giren bàsicament entorn a la representació dels interessos generals de la professió farmacèutica davant de l’administració autonòmica i això implica que esdevingui l’interlocutor per aquells projectes que abasten al conjunt de Catalunya. En aquest sentit, el Consell és l’encarregat de dur a terme la negociació del Concert d’Atenció farmacèutica amb el CatSalut, així com dels projectes que en deriven i que tenen una dimensió més enllà del propi Concert: el projecte de la recepta electrònica i la posada en marxa de la cartera de serveis des de l’oficina de farmàcia. Així mateix, el Consell també té una participació activa en el procés d’elaboració i modificació de les disposicions legals autonòmiques que afecten al col·lectiu i el representa en les diverses comissions o consells assessors en què es demana la seva participació. Per altra banda, cal destacar que des del Consell es marquen i es planifiquen les directrius comunes i es fa una tasca de coordinació entre els quatre Col·legis, mentre que els Col·legis tenen un paper decisiu en l’execució d’aquestes directrius i en la interlocució única amb els seus col·legiats. 2.2. Òrgans de Govern El Consell està compost per 10 membres: 4 d’ells són els consellers nats que corresponen als presidents de cadascun dels quatre col·legis, i 6 consellers, escollits per i entre els membres de les Juntes de Govern de cada col·legi, seguint la següent distribució: 3 pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, 1 pel Col·legi de Farmacèutics de Girona, 1 pel Col·legi de Farmacèutics de Lleida i 1 pel Col·legi de Farmacèutics de Tarragona. MEMBRES DE LA JUNTA DEL CONSELL DEL COL·LEGIS FARMACÈUTICS DE CATALUNYA Fins el 13 de juliol, la composició de la Junta del Consell era la següent: CONSELLERS NATS Sr. Jordi de Dalmases i Balañá Sr. Carles Conejero i Lobos Sr. Josep Aiguabella i Alentà Sr. Andreu Suriol i Ribé CONSELLERS PER ELECCIÓ President del Col·legi de Barcelona President del Col·legi de Girona President del Col·legi de Lleida President del Col·legi de Tarragona Sra. M. Pilar Gascón i Lecha Sr. Francesc Pla i Santamans Sra. Maria Calvo i Gil Sr. Lluís Pla i Cama Sr. Daniel Manso i Abizanda Sra. Anna Sánchez i Farré Col·legi de Barcelona Col·legi de Barcelona Col·legi de Barcelona Col·legi de Girona Col·legi de Lleida Col·legi de Tarragona 09

  10. .

    RELACIÓ DE CÀRRECS Sr. Jordi de Dalmases i Balañá Sr. Josep Aiguabella i Alentà Sra. M. Pilar Gascón i Lecha Sr. Carles Conejero i Lobos Sra. Maria Calvo i Gil Sr. Lluís Pla i Cama Sr. Andreu Suriol i Ribé Sr. Francesc Pla i Santamans Sr. Daniel Manso i Abizanda Sra. Anna Sánchez i Farré President Vicepresident Secretària Tresorer Vicesecretària Vicetresorer Vocal Autonòmic Vocal Vocal Vocal Un cop celebrades les eleccions col·legials, el 13 de juliol de 2012 es va constituir la nova Junta del Consell, amb la següent composició: CONSELLERS NATS Sr. Jordi de Dalmases i Balañá Sr. Joan Fajula i Roura Sr. Josep Aiguabella i Alentà Sr. Joaquim Nolla i Solé(*) President del Col·legi de Barcelona President del Col·legi de Girona President del Col·legi de Lleida President del Col·legi de Tarragona (*) La senyora Anna Sánchez i Farré, elegida Presidenta del Col·legi de Tarragona, va dimitir dels seus càrrecs el mes de setembre. El senyor Nolla, fins aleshores vicepresident d’aquest Col·legi, va ser ratificat com a President en l’Assemblea General Extraordinària. CONSELLERS PER ELECCIÓ Sra. M. Pilar Gascón i Lecha Sr. Francesc Pla i Santamans Sra. Maria Calvo i Gil Sra. Susanna Fornells i Pagès Sr. Daniel Manso i Abizanda Sra. Àngels Dronda i Ayza RELACIÓ DE CÀRRECS Col·legi de Barcelona Col·legi de Barcelona Col·legi de Barcelona Col·legi de Girona Col·legi de Lleida Col·legi de Tarragona Sr. Jordi de Dalmases i Balañá Sr. Josep Aiguabella i Alentà Sra. M. Pilar Gascón i Lecha Sr. Joaquim Nolla i Solé Sra. Maria Calvo i Gil Sra. Àngels Dronda i Ayza Sra. Susanna Fornells i Pagès Sr. Joan Fajula i Roura Sr. Francesc Pla i Santamans Sr. Daniel Manso i Abizanda President Vicepresident Secretària Tresorer Vicesecretària Vicetresorer Vocal Autonòmic Vocal Vocal Vocal Durant l’any 2012, s’han realitzat un total de 29 reunions de la Junta del Consell, de les quals cinc han estat de caràcter extraordinari. 10

  11. .

    3. Xifres Aquest apartat recull el perfil dels farmacèutics col·legiats a Catalunya l’any 2012, quan a la distribució per edat i gènere i la tipologia d’exercici i/o activitat professional. Així mateix, també conté informació detallada sobre la distribució geogràfica de les oficines de farmàcia catalanes. 11 PRESENTACIÓ Memòria’09 Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya

  12. .

    3.1. Col·legiats a Catalunya El nombre de farmacèutics col·legiats a Catalunya s’ha anat estabilitzant en els últims dos anys, així per a l’any 2012 el nombre total de farmacèutics col·legiats és de 10.358, un 1% més que l’any anterior. En les següents taules i gràfics es relaciona la distribució dels col·legiats per províncies, edat i gènere i la distribució d’aquests en les diverses vocalies. NOMBRE DE COL·LEGIATS COFB Exercents No exercents No exercents-jubilats Total col·legiats 6.998 829 406 8.233 COFGi 737 61 25 823 COFL 439 41 32 512 COFT 673 74 43 790 Catalunya 8.847 1.005 506 10.358 Els 10.358 farmacèutics col·legiats, es distribueixen segons el gènere de la següent manera: 2.799 són homes i 7.559 són dones, el que representa un percentatge sobre el total del 27% i un 73%, respectivament. COL·LEGIATS PER GÈNERE 27 % Homes 73 % Dones Pel que fa a les edats dels col·legiats, la franja d’edat on es concentra un major nombre de col·legiats és la que va dels 35 a menys de 45 anys, seguida de la de 45 a menys de 55 anys i la de menys de 35 anys. També s’observa una feminització progressiva de la professió, ja que el nombre de dones augmenta fins a un 80% sobre el total de farmacèutics col·legiats en la franja d’edat de menys de 35 anys, mentre que en la de partir de 65 anys, hi ha un 57,33% de dones i un 42,67% d’homes. 12

  13. .

    COL·LEGIATS PER EDAT > 65 anys De 55 anys a < 65 anys De 45 anys a < 55 anys De 35 anys a < 45 anys < 35 anys 518 565 635 661 420 0 500 696 1.112 1.721 2.383 1.647 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 Homes Dones A continuació, s’exposa l’adscripció dels farmacèutics col·legiats a les diverses vocalies de cada Col·legi; per a la denominació de cada vocalia, s’ha utilitzat la terminologia emprada en els respectius Estatus. Cal destacar que un mateix col·legiat pot estar adscrit a més d’una vocalia, per això el nombre resultant és diferent al nombre total de col·legiats. COL·LEGI DE BARCELONA Vocalies Col·legi de Barcelona Alimentació i Nutrició Anàlisi Atenció Primària Dermofarmàcia i Productes Sanitaris Distribució Hospitals Indústria Investigació i Docència Oficina de Farmàcia Ortopèdia Plantes Medicinals i Homeopatia Salut Pública Total Nombre d’adscripcions 408 226 41 204 93 273 484 52 5.080 693 168 68 7.790 13

  14. .

    COL·LEGI DE GIRONA Vocalies Col·legi de Girona Nombre d’adscripcions 225 263 447 5 14 15 42 116 6 57 628 39 176 241 2.274 Alimentació i Nutrició Atenció Farmacèutica Dermofarmàcia Distribució Distribució medicaments ús animal Farmacèutics Titulars i Salut Pública Farmàcia Hospitalària Homeopatia i Fitoteràpia Indústria Laboratoris clínics Oficina de farmàcia Òptica i acústica audio. Ortopèdia Ortopèdia De número (adjunts, substituts i altres professionals) Total COL·LEGI DE LLEIDA Vocalies Col·legi de Lleida Nombre d’adscripcions 172 32 50 512 172 347 50 26 1.361 Alimentació Analistes Farmacèutics d’institucions i Salut Pública Formació continuada, docència i recerca Indústria, distribució farmacèutica i medicaments veterinaris Oficina de farmàcia Ortopèdia, òptica, optometria i audiopròtesi Serveis de Farmàcia i Dipòsits de medicaments Total COL·LEGI DE TARRAGONA Vocalies Col·legi de Tarragona Alimentació, Nutrició i Dietètica Analistes Dermofarmàcia Farmacèutics adjunts Farmacèutics d’hospital Farmacèutics d’indústria Farmacèutics de magatzems de distribució Homeopatia i fitoteràpia IFM, medi ambient i administracions públiques Oficina de farmàcia Òptometria, òptica i acústica audiomètrica Ortopèdia Promoció i docència professional Total Nombre d’adscripcions 86 63 365 222 31 16 5 17 30 326 22 59 5 1.247 14

  15. .

    El gràfic següent mostra, a mode de resum, la distribució dels col·legiats de tot Catalunya en funció de la seva adscripció a les vocalies col·legials. L’agrupació s’ha fet seguint criteris d’homogeneïtzació de la diferent terminologia en la denominació de les vocalies, i per a l’assignació del nombre de col·legiats en cadascun dels àmbits, s’ha partit de les dades aportades per cada Col·legi exposades en les quatre taules anteriors. ADSCRIPCIÓ FARMACÈUTICS COL·LEGIATS A LES DIFERENTS VOCALIES Atenció Primària Fitoteràpia i homeopatia Administració i Salut Pública Distribució Farmàcia Hospitalària Anàlsi Clíniques Indústria Docència i investigació Altres (Atenció Farmacèutica, adjunts) Alimentació Dermofarmàcia Ortopèdia, òpitica i acústica Oficina de Farmàcia 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000 41 301 163 289 372 378 506 569 762 891 1.016 1.039 6.381 3.2. Activitat professional a l’Oficina de Farmàcia Cal remarcar que 6.662 dels 10.358 col·legiats (64,32%) desenvolupen la seva activitat a l’oficina de farmàcia. Això suposa una mitjana de més de 2 farmacèutics per oficina de farmàcia. OFICINA DE FARMÀCIA COFB COFGi 292 88 239 20 0 1 640 COFL 176 28 114 2 1 26 347 COFT 291 76 222 3 3 0 595 Catalunya 2.689 826 837 2.224 11 75 6.662 Titulars únics Cotitulars Adjunts Substituts Regents Col·laboradors Total 1.930 634 262 2.199 7 48 5.080 15

  16. .

    En la següent taula es mostra el nombre d’oficines de farmàcia per província. NOMBRE D’OFICINES DE FARMÀCIA (OF) COFB Nombre OF Capital Nombre OF resta Província Total 1.026 1.217 2.243 COFGi 44 294 338 COFL 45 146 191 COFT 54 275 329 Catalunya 1.169 1.932 3.101 El nombre d’oficines de farmàcia aquest any 2012, s’ha incrementat en un 0,39% respecte a les de l’any anterior (3.089). La distribució de les farmàcies a Catalunya respon a la necessitat d’assegurar un servei farmacèutic proper al ciutadà de forma equitativa i de fàcil accés per a tothom evitant, d’aquesta manera, la concentració en llocs més poblats o urbans en detriment de la població que viu en llocs més rurals o de poca concentració. La seva ubicació depèn del nombre d’habitants per àrea bàsica i contempla la distància mínima entre aquestes per tal d’arribar a tots els nuclis poblacionals. Catalunya va ser la primera Comunitat de l’Estat que va tenir una Llei d’Ordenació Farmacèutica pròpia (Llei 31/1991), aprovada per unanimitat de tot el Parlament de Catalunya. L’extensa xarxa farmacèutica de Catalunya- 3.101 oficines de farmàcia i 117 farmacioles-, fa que la ratio de farmàcies per a la població catalana sigui de les més altes d’Europa. Concretament a Catalunya, hi ha una oficina de farmàcia per cada 2.451 habitants i 1 farmacèutic per cada 1.136 habitants, aproximadament, a l’any 2012. En el següent mapa es mostra la distribució de les oficines de farmàcia entre les 41 comarques de Catalunya. Nombre d’oficines de farmàcia per comarca 3.3. Activitat professional a la Farmàcia Hospitalària La farmàcia hospitalària és una especialització de la professió farmacèutica que s’ocupa de servir a la població en les seves necessitats farmacèutiques, mitjançant la selecció, preparació, adquisició, control, dispensació, informació de medicaments i altres activitats orientades a aconseguir una utilització apropiada, segura i cost-efectiva dels medicaments i productes sanitaris, en benefici dels pacients atesos a l’hospital i en el seu àmbit d’influència. 16

  17. .

    La següent taula, mostra el nombre de Serveis de Farmàcia Hospitalària per províncies. NOMBRE DE SERVEIS DE FARMÀCIA HOSPITALÀRIA (SFH) COFB Nombre SFH Total SFH 84 84 COFGi 9 9 COFL 6 6 COFT 11 11 Catalunya 110 110 3.4. Altres activitats professionals farmacèutiques Un important percentatge de farmacèutics col·legiats desenvolupen la seva activitat professional en àmbits no exclusius pels farmacèutics. Cada cop més, els equips interprofessionals contribueixen a millorar el servei sanitari al ciutadà. Dins de l’àmbit de la salut pública, cal destacar la tasca professional dels més de 200 farmacèutics, uns adscrits al Cos de Titulats Superiors de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya i altres al Cos de Farmacèutics Titulars, que desenvolupen la seva activitat en el camp de la protecció de la salut, dedicats, bàsicament, a les grans àrees de la salut ambiental i la salut alimentària. Les activitats de salut ambiental van adreçades a la vigilància i el control dels agents físics, químics i biològics presents en els diferents elements del medi i en els indrets de la convivència humana; pel que fa a la salut alimentària, les intervencions es destinen al control i la vigilància dels agents que són presents en els aliments o que aquests poden vehicular. Cal destacar la importància de la formació continuada molt especialitzada que reben i la seva contribució a l’educació sanitària de la població en general. Aquests professionals realitzen les seves tasques a l’empara de la Llei 18/2009, de 22 d’octubre, de Salut Pública. Dintre d’aquest apartat sobre altres àmbits d’actuació farmacèutica, s’ha d’incloure els farmacèutics especialistes en anàlisis clíniques, que fan determinacions químiques, bioquímiques, hemàtiques i microbiològiques, entre d’altres. Alguns d’aquests farmacèutics desenvolupen la seva activitat en l’àmbit privat i d’altres ho fan en l’àmbit de la sanitat pública. També cal esmentar que Catalunya continua sent capdavantera en quan a indústries farmacèutiques i, és per això que al voltant de 500 farmacèutics col·legiats desenvolupen la seva activitat en la indústria farmacèutica, treballant en diferents vessants, com la direcció tècnica, els assaigs clínics, la investigació i el desenvolupament de nous fàrmacs, la garantia de qualitat, el registre i llicències i el màrqueting i vendes. 17

  18. .

    Per altre banda, cal citar als farmacèutics de la distribució farmacèutica, que s’encarreguen de la direcció tècnica o logística de les centrals de distribució de medicaments i productes sanitaris. L’adscripció dels farmacèutics a les diferents vocalies, remarca l’interès professional específic en algunes àrees com són la dermofarmàcia, l’alimentació i nutrició, la fitoteràpia i homeopatia, l’ortopèdia i la investigació i docència que es poden desenvolupar des de l’exercici a l’oficina de farmàcia, la indústria o la distribució. 3.5. Activitat relacionada amb autoritzacions en matèria d’oficina de farmàcia D’acord amb el Decret 12/1992, els Col·legis de Farmacèutics tenen delegada l’exercici de la competència d’autorització per a la creació, la construcció, la modificació, l’adaptació o la supressió de les oficines de farmàcia, com també l’establiment dels seus torns de guàrdia, vacances i horaris d’atenció al públic. La tramitació de les sol·licituds d’autorització, modificació de local i trasllats d’oficines de farmàcia que duen a terme els Col·legis suposa una dedicació de recursos importants pel volum de sol·licituds que s’arriben a gestionar. Per a l’any 2012, s’ha seguit utilitzant el format de recull de dades relatives a aquestes sol·licituds per cada Àrea Bàsica de Salut (ABS), que el Consell va consensuar amb els Col·legis durant l’any 2009. Aquestes dades, recollides amb una periodicitat semestral, fan referència al nombre de sol·licituds en tràmit acumulades a la finalització del semestre, així com el nombre de sol·licituds arxivades i resoltes durant el semestre en qüestió. Per tant, les dades exposades en el present document per a l’any 2012, provenen dels dos reculls que s’han dut a terme: un primer de l’1 de gener al 30 de juny i un segon de l’1 de juliol al 31 de desembre. La informació de les dades acumulades, fa referència a data 31 de desembre, mentre que en el cas del nombre de sol·licituds arxivades i resoltes s’han sumat les sol·licituds corresponents a cada semestre. Aquest recull de dades permet tenir un coneixement puntual i precís de l’activitat desenvolupada pels Col·legis de Farmacèutics, així com reflectir les causes que donen lloc a l’estat de tramitació d’aquests expedients. De les dades aportades pels Col·legis en aquest recull, es desprenen els següents resultats: 18

  19. .

    1 ABS AMB SOL·LICITUDS EN TRÀMIT Del total de les 381 ABS, el 47% tindrien alguna sol·licitud en tràmit. ABS afectades COFB COFGi COFL COFT TOTAL 125 15 13 27 180 ABS totals 264 37 33 47 381 ABS afectades/total 47,35% 40,54% 39,39% 57,45% 47,24% 2 TIPUS DE SOL·LICITUD EN TRÀMIT Els Col·legis estan tramitant un total de 2.038 sol·licituds, que corresponen a 1.604 sol·licitants. Aquestes 2.038 sol·licituds es distribueixen segons la següent tipologia: Tipus de sol·licitud en tràmit (fins a 31/12/2012) Nova oficina de farmàcia Modificació de local amb canvi d’accés Trasllat voluntari Trasllat forçós Trasllat provisional TOTAL COFB COFGi COFL COFT Total 1.494 2 15 0 0 1.511 112 0 0 0 0 112 126 0 0 0 0 126 288 0 1 0 0 289 2.020 2 16 0 0 2.038 El gruix de sol·licituds en tràmit respon a sol·licituds de noves oficines de farmàcia. Respecte al total de les sol·licituds de nova instal·lació, el 74% són tramitades pel Col·legi de Barcelona, el 6% pel de Girona, el 6% pel de Lleida i el 14% pel Col·legi de Tarragona. SOL·LICITUDS EN TRÀMIT PER A LA INSTAL·LACIÓ DE NOVES OFICINES DE FARMÀCIA (acumulades fins a 31/12/2012) COFB COFGi COFL COFT 0 14% 6% 6% 10% 20% 30% 74% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 19

  20. .

    3 MOTIUS PELS QUALS LES SOL·LICITUDS ESTAN PENDENTS Els motius pels quals les 2.038 sol·licituds en tràmit estan pendents de resolució per part dels Col·legis són els següents: Total Motius pels quals les sol·licituds estan pendents de resolució per part del COF (fins a 31/12/2012) 1. En tràmit per la pròpia gestió de la sol·licitud 2. Paralitzades a causa d’un recurs d’alçada d’una petició de nova obertura anterior 3. Paralitzades a l’espera de la resolució per part del Departament de Salut, per abstenció del COF 4. Paralitzades per peticions anteriors al canvi de delimitació de l’ABS 5. Paralitzades per recurs contra trasllat de data anterior 6. Resolució del Departament de Salut de paralització de la tramitació fins sentència del TSJC TOTAL COFB COFGi COFL COFT 867 98 105 233 1.303 115 164 365 0 0 1.511 14 0 0 0 0 112 21 0 0 0 0 126 39 0 17 0 0 289 189 164 382 0 0 2.038 DISTRIBUCIÓ SOL·LICITUDS PENDENTS DE RESOLUCIÓ PELS COF SEGONS MOTIUS (fins a 31/12/2012) COFB COFGi COFL COFT 1 2 3 4 5 6 0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 1.000 20

  21. .

    Així, el mateix gràfic anterior però a escala logarítmica (base 10), permet visualitzar més gràficament la distribució de les sol·licituds pendents de resolució pels Col·legis, segons els 6 motius categoritzats. DISTRIBUCIÓ SOL·LICITUDS PENDENTS DE RESOLUCIÓ PELS COF SEGONS MOTIUS (fins a 31/12/2012) COFB COFGi COFL COFT 1 2 3 4 5 6 0 10 100 1.000 El següent gràfic mostra la distribució global de les sol·licituds pendents de resolució per part dels Col·legis, segons els motius: SOL·LICITUDS RESOLTES PELS COF I PENDENTS DE RESOLUCIÓ PER PART DEL DEPARTAMENT DE SALUT (fins a 31/12/2012) 1 2 3 4 5 6 9,27% 8,05% 18,74% 0% 0% 0 10% 20% 63,94% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 21

  22. .

    4 SOL·LICITUDS RESOLTES PELS COL·LEGIS I PENDENTS DE RESOLUCIÓ PER PART DEL DEPARTAMENT DE SALUT Hi ha un considerable nombre de sol·licituds que, un cop resoltes pel Col·legi corresponent, són recorregudes. Fins a 31 de desembre de 2012, hi havia 578 sol·licituds resoltes pels Col·legis però que estaven pendents de resolució per part del Departament de Salut. SOL·LICITUDS RESOLTES PELS COF I PENDENTS DE RESOLUCIÓ PER PART DEL DEPARTAMENT DE SALUT (fins a 31/12/2012) COFB COFGi COFL COFT 394 140 17 27 0 3% 5% 10% 20% 24% 68% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% A més d’aquestes 578, hi ha 218 sol·licituds pendents de resolució pel Departament de Salut per abstenció del Col·legi de Barcelona (209) i del Col·legi de Lleida (9), en aplicació de l’article 28 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu. 22

  23. .

    5 SOL·LICITUDS RESOLTES PELS COL·LEGIS Durant tot l’any 2012, els Col·legis han resolt 504 sol·licituds. La següent taula mostra el detall de les resolucions. Nombre de sol·licituds resoltes per part dels COF, segons les opcions: (de l’1/01/2012 al 31/12/2012) 1. Autorització d’una obertura d’una nova oficina de farmàcia 2. Denegació d’una obertura d’una nova oficina de farmàcia 3. Abstenció d’una obertura d’una nova oficina de farmàcia 4. Resoltes (només per a trasllats i modificació de local amb canvi d’accés) TOTAL COFB COFGi COFL COFT Total 12 17 2 11 42 307 68 41 0 22 0 0 0 370 68 22 409 0 58 1 25 1 12 24 504 6 SOL·LICITUDS ARXIVADES PELS COL·LEGIS En tot l’any, els Col·legis han arxivat 313 sol·licituds. La major part d’aquestes sol·licituds s’han arxivat per manca de dades i/o incompliment de la Llei de Taxes. La següent taula mostra el detall de les sol·licituds arxivades. Nombre de sol·licituds arxivades pels COF, segons les opcions: (de l’1/01/2012 al 31/12/2012) 1. Per manca de dades i/o per incompliment de la Llei de Taxes 2. Per renúncia del sol·licitant 3. Per què l’interessat ha obert una nova oficina de farmàcia a la mateixa ABS o municipi TOTAL COFB COFGi COFL COFT Total 92 28 0 120 55 0 0 55 105 0 0 105 24 0 9 33 276 28 9 313 23

  24. .

    4. Representació “El Consell té per objecte la representació de la professió davant de la Generalitat de Catalunya i l’Administració Central de l’Estat, complint les finalitats i exercint totes les funcions que li assignin la legislació vigent” 24

  25. .

    4.1. Normativa legal NORMATIVA EN TRÀMIT D’AUDIÈNCIA PÚBLICA En aquest apartat es relacionen els projectes de normatives que, de conformitat amb el que preveu l’article 64 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, el Departament de Salut tramet oficialment al Consell per si es creu oportú fer al·legacions. A continuació es detallen els projectes normatius en tràmit d’audiència pública rebuts durant l’any 2012, i s’indica si s’han presentat al·legacions per part del Consell: Projecte d’ordre per la qual s’actualitza l’annex del Decret 196/2010, de 14 de desembre, del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT). Projecte de decret pel qual s’estableixen els requisits per a la instal·lació de desfibril·ladors externs en centres no sanitaris, i per a l’autorització d’entitats formatives per al seu ús. Projecte de decret pel qual es regulen els fulls oficials de queixa, reclamació i denúncia en les relacions de consum entre persones consumidores i empresaris o empresàries. Presentació d’al·legacions per part del Consell davant de l’Agència Catalana del Consum, com a organisme que proposava la normativa. Projecte d’ordre per la qual es modifiquen l’Ordre SLT/570/2010, de 25 de novembre, per la qual es crea l’estructura del Pla director de malalties de l’aparell respiratori i l’Ordre SLT/571/2010, de 25 de novembre, per la qual es crea l’estructura del Pla director de les malalties reumàtiques i de l’aparell locomotor. Projecte de decret pel qual s’estableixen els requisits per a la instal·lació i ús de desfibril·ladors externs fora de l’àmbit sanitari, i per a l’autorització d’entitats formatives per al seu ús. Projecte de decret, de delimitació de les regions sanitàries i dels sectors sanitaris del Servei Català de la Salut. 25

  26. .

    Projecte de decret pel qual es modifica l’article 6 del Decret 92/2009, de 9 de juny, pel qual s’estableixen els requisits tecnicosanitaris per a l’autorització sanitària dels centres i unitats de diàlisi equipats amb monitors d’hemodiàlisi. Proposta d’actualització dels estàndards d’acreditació que preveu l’article 4 del Decret 5/2006, de 17 de gener, pel qual es regula l’acreditació de centres d’atenció hospitalària aguda i el procediment d’autorització d’entitats avaluadores, per al període 2013-2016. Projecte de decret pel qual s’aproven els Estatuts de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya. INFORMES DE L’ASSESSORIA JURÍDICA Durant aquest any, l’assessoria jurídica del Consell ha elaborat i revisat diversos documents relatius a: Revisió dels projectes normatius en fase d’audiència pública. Convenis de col·laboració. Annexos, convenis i addendes al Concert d’Atenció Farmacèutica. Contractes amb diversos proveïdors. Informes relacionats amb iniciatives de l’administració pública o com a conseqüència de polítiques que afecten al sector farmacèutic. Per exemple: Informe sobre els efectes fiscals que el cobrament de la quota de la nova taxa sobre l’emissió de receptes mèdiques i ordre de dispensació de medicaments pot comportar per als titulars de les farmàcies; Informe relatiu a les actuacions que es poden dur a terme per les oficines de farmàcia davant de l’incompliment del concert per part del CatSalut; Nota relativa a la possible utilització del procediment establert en el Reial Decret Llei 4/2012 de 24 febrer perquè les oficines de farmàcia puguin reclamar deutes a les Corporacions Locals. 26

  27. .

    Altres informes: Informe sobre la formalització d’un conveni entre el Consell i mútues asseguradores per la prestació de serveis d’atenció farmacèutica als mutualistes per part de les oficines de farmàcia. Així mateix, els assessors jurídics del Consell el representen a la Taula Lletrada de Col·legis Professionals de Catalunya. Aquest òrgan va néixer amb la vocació de facilitar un instrument al servei dels facultatius, amb la voluntat d’analitzar la normativa i jurisprudència que afecten els Col·legis. PARTICIPACIÓ EN ACTIVITATS LEGISLATIVES Quan a la participació del Consell en activitats legislatives, cal destacar la compareixença del President del Consell, a petició i davant dels membres de la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya, per informar sobre el posicionament de la corporació farmacèutica en relació amb els ajustos pressupostaris, les mesures de sostenibilitat i el model del sistema sanitari. Aquesta compareixença va tenir lloc el 21 de juny. També cal esmentar l’adhesió del Consell al Manifest dels Col·legis Professionals en suport a la resolució del Parlament de Catalunya a favor del dret a decidir del poble català. Per altra banda, s’ha treballat amb el Departament de Salut per acordar la modificació de l’apartat 4 de l’article 7 de la Llei 31/1991 d’Ordenació Farmacèutica de Catalunya, que s’hauria d’haver tramitat amb la Llei d’acompanyament de pressupostos. Pel que fa a l’aplicació de l’índex corrector del marge de els oficines de farmàcia, que introduïa el RDL 9/2011, de 19 d’agost, de mesures per a la millora de la qualitat i cohesió del sistema nacional de salut, de contribució a la consolidació fiscal i de l’elevació de l’import màxim dels avals de l’Estat per al 2011, i modificat pel RDL 16/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents per a garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i la seguretat de les seves prestacions, s’han iniciat converses amb el CatSalut i el Departament de Salut sobre el procediment que s’establirà a Catalunya perquè les farmàcies amb viabilitat econòmica compromesa que compleixin els requeriments estipulats puguin accedir a l’aplicació de l’esmentat factor corrector. 27

  28. .

    4.2. Relacions amb el CatSalut NORMATIVES QUE HAN AFECTAT A LA DISPENSACIÓ Durant aquest 2012, s’han publicat dues normatives que han afectat a la dispensació i facturació de les receptes a càrrec del CatSalut: l’aplicació de la taxa d’1 euro per recepta dispensada, en l’àmbit de Catalunya i l’altre el nou criteri de copagament, d’àmbit Estatal. Taxa d’un euro per recepta L’article 41 de la Llei 5/2012, de 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics, establia l’aplicació d’un euro per cada recepta dispensada a les oficines de farmàcia de Catalunya a càrrec del CatSalut. Únicament aquells medicaments i productes sanitaris inferiors a 1,67 euros queden exclosos de l’aplicació de la taxa i s’estableix un límit anual de 61 euros; atès que la taxa va entrar en vigor el 23 de juny de 2012, el límit per aquest any ha estat de 36 euros. No obstant això, determinats usuaris queden exempts del pagament de la taxa, com ara perceptors d’una pensió no contributiva, beneficiaris del programa de la renda mínima d’inserció, perceptors de la prestació econòmica per al manteniment de necessitats bàsiques, perceptors de la prestació de la Llei d’integració social dels minusvàlids i beneficiaris del Fons d’Assistència Social (FAS). Cartell editat pel Consell en motiu de la posada en marxa de la taxa. 28

  29. .

    Tot i que la norma és clara en quan a l’obligació de l’usuari a pagar la taxa i l’obligació de les farmàcies de gestionar-ne el seu cobrament, aquells usuaris que es neguen a fer l’abonament corresponent han d’emplenar un formulari específic en el qual s’identifica l’usuari i el codi de recepta subjecte a l’aplicació de la taxa que es nega a abonar. La taxa va entrar en vigor el 23 de juny de 2012 i va ser suspesa cautelarment el 16 de gener de 2013, a l’interposar el Govern de l’Estat Espanyol un recurs davant del Tribunal Constitucional contra aquesta taxa. Cal destacar que l’entrada en vigor de la taxa ha fet necessari habilitar el sistema d’inserció de les receptes paper al sistema de recepta electrònica, que consisteix en registrar electrònicament la dispensació d’una recepta paper. Així al disposar de les dades on line i en format electrònic, el propi sistema de recepta electrònica informa al farmacèutic si per un determinat pacient i una determinada prescripció procedeix l’aplicació de la taxa i a més, permet portar el comptador anual de taxes per usuari. El procediment d’inserció s’ha pogut aplicar a gairebé totes les receptes paper a càrrec del CatSalut. Únicament no ha estat possible en aquelles receptes paper procedents d’altres Comunitats Autònomes, tres de les quatre dispensacions que preveu les receptes per a tractaments de llarga durada (TLD), i els d’accidents de treball. A més, aquest procediment d’inserció ha fet possible la simplificació d’alguns processos, com ara el de la signatura de les receptes, i no ha suposat captar més dades de la recepta de les que ja s’estaven captant prèviament a la taxa. Nou copagament El RDL 16/2012, de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut, estableix nous criteris de copagament als usuaris en funció de la renda. Així els beneficiaris “pensionistes” que fins ara no estaven subjectes a copagament, passen a fer una aportació del 10%, amb un límit mensual de 8 euros o de 18 euros , o a una aportació del 60%, fins a un límit mensual de 60 euros. Els assegurats anomenats “actius” que fins ara aportaven el 40% del preu dels medicaments, passen amb aquesta normativa a satisfer aportacions del 40%, 50% i 60%, sense cap límit mensual. Els trams de renda que marquen els diferents tipus de copagament, són: rendes inferiors a 18.000 euros, aportació del 40% per actius i del 10% amb un límit de 8 euros per a pensionistes; rendes iguals o superiors a 18.000 euros i inferiors a 100.000 euros, aportació del 50% per a actius i del 10% amb un límit de 18 euros per a pensionistes; i rendes iguals o superiors a 100.000 euros, amb una aportació del 60% per actius i pensionistes però per aquests últims amb un límit mensual de 60 euros. 29

  30. .

    El RDL 16/2012, també estableix que hi ha un col·lectiu de població exempt de copagament farmacèutic. Tot i que el RDL 16/2012, entrava en vigor l’1 de juliol, a Catalunya no es va començar a aplicar fins que els sistemes d’informació es van poder adaptar per garantir amb eficàcia l’aplicació dels límits mensuals establerts. Així, pels assegurats que no s’havia de fer cap gestió del límit mensual, és a dir els “actius”, el nou criteri es va aplicar a partir de l’1 d’agost, mentre que pels “pensionistes”, es va començar a aplicar l’1 d’octubre. Des de l’1 de juliol fins a l’1 d’agost i l’1 d’octubre, es va establir un sistema provisional per tal d’evitar que els ciutadans aportessin més del que tenien establert segons la renda i el límit mensual. Per altra banda, la regularització dels deutes pendents dels usuaris generats durant l’aplicació del sistema provisional, han estat recaptats des de les oficines de farmàcia. Des del Consell es va posar a disposició de les farmàcies diferent material informatiu adreçat als farmacèutics i als usuaris sobre el nou criteri de copagament. Cartell editat pel Consell Copgament a partir juliol. 30

  31. .

    Cartell editat pel Consell Copgament a partir agost. Cartell editat pel Consell Copgament a partir octubre. Quadre resum de dispensació. Document de suport per a les farmàcies. 31

  32. .

    CONCERTACIÓ En aquest punt, es relacionen els documents signats durant l’any 2012 emmarcats en el Concert d’Atenció Farmacèutica entre el CatSalut i el Consell. S’ha diferenciant, per una banda, aquells acords en què l’accés a la prestació farmacèutica es fa mitjançant la recepta mèdica, i per l’altre, els acords referits al desenvolupament de la cartera de serveis professionals. En tots els casos s’indica la data en la qual s’ha fet efectiva la signatura del document. Receptes: A data 19 de gener: Annex sobre els preus de facturació dels productes dietoterapèutics dispensats en recepta del CatSalut en oficina de farmàcia. Aquest annex actualitza el que es va signar el 30 de juny del 2011 i estableix de manera transitòria el preu de facturació dels productes dietoterapèutics, calculat a partir de l’Import màxim de finançament fixat. No obstant això, aquest annex ha quedat sense vigència a partir de l’1 de febrer de 2013, en què ha entrat en vigor de l’Ordre Ministerial SSI/2366/2012, de 30 d’octubre, mitjançant la qual s’estableix el factor comú de facturació de la prestació amb productes dietètics a aplicar per determinar el preu de facturació d’aquests productes dispensats en oficina de farmàcia a càrrec del Sistema Nacional de Salut. A data 28 de novembre: Conveni sobre la facturació electrònica i programes d’ús racional del medicament. D’acord amb aquest conveni, el Consell es compromet a potenciar el paper assistencial del farmacèutic comunitari a l’oficina de farmàcia, amb l’optimització de les sinèrgies de la recepta electrònica i l’ús intensiu dels instruments desenvolupats en el marc d’aquest projecte. Així mateix, el Consell també es compromet a afavorir una prestació centrada en el pacient amb l’establiment d’accions i mesures estandarditzades i consensuades amb la xarxa sanitària de la seva zona d’influència per millorar l’ús racional dels medicament i minimitzar els problemes relacionats amb el seu consum i optimitzar la farmacoteràpia del pacient. Per tal de desenvolupar tots aquests compromisos, el CatSalut abonarà una quantitat mensual al Consell. Una 32

  33. .

    part dels recursos econòmics abonats en el primer any de vigència de l’acord, es traslladaran a les farmàcies, com a contrapartida de les adaptacions que han hagut de fer en els programes de gestió per ajustar-se a la taxa per recepta i al nou sistema de copagament. A partir de l’1 de setembre va entrar en vigor la Resolució de 2 d’agost, de la Direcció General de Cartera Bàsica de Serveis del SNS i farmàcia, per la qual un seguit de medicaments van quedar fora del finançament. El CatSalut va habilitar un procediment per identificar els subconjunts de medicaments que eren excepcions d’exclusió per a determinades indicacions. Arran d’aquesta Resolució, també es va haver de suprimir del llistat de principis actius de l’Apartat 3 sobre formulació magistral, preparats oficinals, extractes hiposensibilitzants individualitzats, vacunes bacterianes i autovacunes, aquells principis actius afectats. Pel que fa a les fórmules magistrals, s’ha demanat formalment al CatSalut Així mateix, des de finals d’any s’ha iniciat la revisió de l’Apartat 1 sobre característiques i condicions generals de la prescripció i dispensació i procediment de facturació i pagament, per tal d’incloure en aquest document el nou procés d’inserció de receptes paper al sistema de recepta electrònica. Amb aquest procediment, gairebé la totalitat de les dispensacions fetes a càrrec del CatSalut queden registrades al sistema de recepta electrònica i per tant es disposa d’informació puntual i on line. Serveis Professionals: A data 26 de març: Conveni sobre el procediment de treball per al disseny i gestió de la Cartera de serveis. El 26 de juliol de 2010, se signava el Conveni per a l’aprovació, implantació i gestió de la cartera de serveis farmacèutics de les oficines de farmàcia, en el qual es donava el marc d’actuació comú per definir el disseny, la implantació i la gestió d’una cartera de serveis concertada amb el CatSalut. En aquell document s’especificava que els àmbits d’actuació en els quals s’anirien desenvolupant aquests serveis complementaris, serien els següents: a) Activitats de prevenció de la malaltia; b) Intervencions per a la millora de l’adherència terapèutica; c) Seguiment farmacoterapèutic; d) Intervencions de cooperació amb la farmàcia hospitalària. Com a continuació de l’esmentat document marc, enguany, s’ha signat el conveni en el qual s’estableix el procediment de treball per al disseny i gestió de la Cartera de serveis. En 33

  34. .

    aquest document s’especifica el contingut dels informes que s’han d’elaborar depenent si el servei es troba en fase d’estudi, prova pilot o implantació. En cadascun d’aquests informes es detalla, entre d’altres, l’àmbit geogràfic on es té previst desenvolupar el servei, les dades a registrar, els indicadors i la formació que han de rebre els farmacèutics que realitzin el servei. Cal ressaltar que un cop el corresponent pla director determina les àrees geogràfiques on es necessita el servei, es posa en coneixement de les farmàcies d’aquesta zona i la farmàcia decideix si hi vol participar o no. En cas que sí que vulgui prestar el servei, haurà de complir amb els requisits que s’estableixin i realitzar la corresponent formació específica. Així, d’acord amb el procediment de treball esmentat, i després de realitzar la fase de pilotatge corresponent, s’han concertat els següent dos serveis: Servei del programa per a la determinació del risc d’infecció de l’VIH per mitjà del test ràpid. Aquest servei té per objectiu fomentar la detecció precoç de l’VIH en col·lectius que presenten conductes de risc, i que no acostumen a usar la xarxa pública sanitària de forma habitual, disminuint el retard diagnòstic de la infecció per VIH. Així mateix, el diagnòstic precoç de l’VIH ha de permetre a l’usuari beneficiar-se d’un seguiment mèdic i accedir a un tractament eficaç que millori la seva qualitat de vida, així com adoptar les mesures necessàries per tal d’evitar la reinfecció i la transmissió del virus. El servei del programa de detecció de l’VIH prestat des de la farmàcia comunitària, consisteix a oferir al ciutadà la possibilitat de fer-se la prova de detecció ràpida d’VIH i saber-ne el resultat en 15 minuts, mantenint en tot moment una situació de confidencialitat. En cas que el resultat de la prova sigui reactiu, es deriva el pacient a l’hospital de referència. El Pla director de la SIDA és l’organisme que determina les àrees geogràfiques on es presta aquest servei. En aquests moments, 36 farmàcies de la província de Barcelona realitzen la prova a diverses poblacions de l’àrea metropolitana de Barcelona i 12 ho fan a la província de Tarragona, a les ciutats de Tarragona i Reus. Per aquest servei, s’ha establert un preu de concertació de 18 euros/prova; dels quals 8 euros són a aportats pel CatSalut i 10 euros per l’usuari. 34

  35. .

    Servei del programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte. L’objectiu del Programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte (PDPCCR) és reduir la incidència i mortalitat del càncer de còlon i recte mitjançant la detecció i tractament dels adenomes colorectals i del càncer en fases inicials. En aquest cas, s’han inclòs les farmàcies en el circuit del programa per fer-lo més accessible a la població i fomentar la participació. Així, des de les farmàcies que ofereixen aquest servei es distribueix el col·lector als usuaris convidats a participar en el cribratge i l’usuari el retorna a la farmàcia un cop hagi recollit la mostra. El Pla director d’oncologia determina les zones geogràfiques on es duu a terme aquest servei. Tot i que es preveu estendre la implantació del servei a altres territoris, en aquests moments el servei es presta a les àrees d’influència de l’Hospital Clínic i de l’Hospital del Mar de Barcelona, Vilafranca del Penedès i la zona del Baix Llobregat. Al tractar-se d’un cribratge poblacional, no s’ha establert cap mena de copagament per part de l’usuari, tot i que la farmàcia percep del CatSalut 1 euro per col·lector entregat a l’usuari. RETARD DE PAGAMENT FACTURA PRESTACIÓ FARMACÈUTICA Durant aquest any 2012 s’han anat agreujant les dificultats de pagament de la factura de la prestació farmacèutica per part del CatSalut. Així, als 30 dies de retard que es van assumir a partir de la factura del mes d’agost del 2011, s’han de sumar 25 dies addicionals per al pagament de les factures de juliol, agost, setembre i octubre de 2012. És a dir, aquestes factures s’han pagat a 90 dies (i a 105 si es té en compte la data mitjana de dispensació). Així, la factura del mes de juliol, que d’acord amb el Concert vigent, s’hauria d’haver pagat el 5 de setembre, no es va abonar fins a finals d’octubre. També cal ressaltar que a juny de 2013, encara s’està a l’espera del pagament de les receptes dispensades els mesos de novembre i desembre de 2012. Des del Consell s’ha volgut alertar de les conseqüències derivades d’aquest endarreriment: 35

  36. .

    - - - Reducció dels llocs de treball a les oficines de farmàcia. Es calcula que les mesures poden fer perdre un lloc de treball per farmàcia. Reducció de l’estoc de medicaments. Disminució dels serveis de distribució, i per tant, dificultat que els usuaris tinguin els medicaments amb tanta immediatesa. Perill del model que caracteritza a les oficines de farmàcia, de proximitat i accessibilitat a la població. Fallida empresarial de les oficines de farmàcia: Per cost financer. Per impossibilitat d’accés al finançament. Tancament Farmàcies Com a mesura de protesta pel nou retard en el pagament dels medicaments que avancen els farmacèutics i per exigir una data de cobrament a l’Administració, el Consell va proposar fer un tancament. En aquest sentit, el 18 d’octubre cada Col·legi va habilitar un sistema per consultar als titulars d’oficina de farmàcia, ja fos mitjançant assemblees presencials o vot electrònic, si estaven d’acord en du a terme aquesta mesura. La resposta va ser majoritàriament favorable al tancament, i aquest es va fer el dijous 25 d’octubre. El tancament va anar precedit d’una campanya informativa dins dels establiments dirigida als usuaris, amb el lema “Prioritat: el teu medicament”, i el mateix dia del tancament es va a inserir anuncis a la premsa escrita. També es van establir uns serveis mínims d’obertura per garantir l’assistència al ciutadà, d’acord amb el decret 321/1996. Un 12% de les farmàcies de Catalunya van prestar els serveis mínims. Cal destacar que aquesta ha estat la primera vegada que les farmàcies han manifestat el seu malestar amb un tancament. Durant aquest tancament, es va registrar una davallada de l’activitat del 80%, fet que indica el gran seguiment i suport que va rebre aquesta mobilització. 36

  37. .

    Cartell i fulletó informatiu 37

  38. .

    5. Professió “Adequació de l’activitat professional del farmacèutic als interessos i al benestar dels ciutadans” 38

  39. .

    5.1. Projectes de col·laboració Amb el Departament de Salut Durant l’any 2012, el Consell ha col·laborat amb el Departament de Salut en diversos projectes que es relacionen a continuació: PLA DE SALUT 2011-2015 Els dies 30 de novembre i 1 de desembre va tenir lloc la 2a. Jornada de treball sobre el Pla de Salut organitzada pel Departament de Salut. A diferència de l’edició de l’any anterior, enguany s’han creat uns grups de treball amb una temàtica mot concreta i s’ha convidat directament a als participants, en comptes de fer-ho a través de les entitats a les quals pertanyen. Així, a títol individual però vinculades al Consell, s’ha convidat al senyor Rafel Guayta per formar part del grup sobre l’augment de la capacitat de resolució en els diferents nivells assistencials, al senyor Jordi de Dalmases per participar en el grup sobre el model de relació amb la xarxa de proveïdors SISCAT i a la senyora M. Pilar Gascón en el grup dedicat a la cronicitat. En el marc de la Jornada, a banda de donar a conèixer els resultats del primer any d’implantació del Pla de Salut, es van plantejar les prioritats de cara a l’any 2013 i es va establir un marc d’intercanvi i reflexió sobre les diferents línies i projectes del Pla. També es van recollir, reconèixer i donar visibilitat a les diferents experiències i iniciatives posades en marxa pels professionals sanitaris d’arreu del territori i que s’emmarquen en les diferents línies del Pla de Salut. En aquesta edició van participar més de 1.000 professionals del sector de la salut i es van exposar pòsters corresponents a més de 550 experiències que han treballat els equips de professionals i es va entregar una distinció a les cinc millors. 39

  40. .

    GUIA DE SEGUIMENT FARMACOTERAPÈUTIC AMB SISTEMA PERSONALITZAT DE DOSIFICACIÓ El mes de juny es va editar la Guia de Seguiment Farmacoterapèutic amb sistema personalitzat de dosificació, elaborada conjuntament entre el Consell i el Departament de Salut. La Guia es va donar a conèixer oficialment als farmacèutics i al mitjans especialitzats l’octubre del 2012. Aquesta Guia suposa que, després de més de dotze anys proporcionant sistemes personalitzats de dosificació (SPD) als pacients per optimitzar l’adherència als tractaments, s’hagi fet un pas endavant per integrar aquesta activitat dins del servei de seguiment farmacoterapèutic, d’acord al marc legal establert per la Llei 29/2006, modificada pel Reial decret Llei 9/2011. Així, podem considerar aquest document com el punt de partida per al registre de les intervencions dels farmacèutics que ja proporcionen el servei, a més de ser el pas previ a la possible concertació d’aquest servei en determinats pacients. Amb aquesta Guia es pretén garantir un mateix servei de qualitat a tots els usuaris que rebin el seguiment farmacoterapèutic amb SPD. La Guia estableix un període d’adaptació per aquells farmacèutics que actualment ja estan proporcionant el servei. Aquest període d’adaptació inclou l’actualització de la formació i el procediment de l’autorització administrativa. L’edició en suport paper de la Guia ha estat patrocinada pel laboratori Sanofi. També s’ha fet una versió en castellà únicament amb suport electrònic. 40

  41. .

    COMITÈ EXECUTIU PER A LA PLANIFICACIÓ I IMPLEMENTACIÓ D’UN NOU MODEL DE FARMÀCIA COMUNITÀRIA A CATALUNYA (CEMFACAT). A instàncies de la Direcció General de Regulació, Planificació i Recursos Sanitaris del Departament de Salut, el 24 de juliol es va crear el Comitè Executiu per a la planificació i implantació d’un nou model de farmàcia a Catalunya (CEMFACAT), amb l’objectiu de fer el disseny, la implantació i l’avaluació del catàleg de serveis de la farmàcia comunitària. El senyor Rafel Guayta va ser escollit President del CEMFACAT i la senyora Neus Rams, Subdirectora General de Farmàcia i Productes Sanitaris, secretària. A banda de la Direcció General de Regulació, Planificació i Recursos Sanitaris del Departament de Salut i del Consell, també es van convocar a la reunió constitutiva a representants de l’Agència de Salut Pública, l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS) i al CatSalut. PROMOCIÓ DE LA SALUT I PREVENCIÓ DE LA MALALTIA El paper de les oficines de farmàcia a Catalunya, com a establiments sanitaris, que contribueixen a proporcionar informació i educació sanitària a la població, està àmpliament reconegut i recollit en diferents documents, com ara el Llibre blanc per a la integració de les activitat preventives a les oficines de farmàcia, publicat l’any 1997. En aquest sentit, el Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, en el seu rol de coordinador dels quatre Col·legis, ha vehiculat la difusió de diverses campanyes informatives per a la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia. Com podeu observar, algunes d’aquestes iniciatives tenen una continuïtat periòdica. Tot seguit, es relacionen algunes d’aquestes campanyes que han tingut lloc durant l’any 2012: Pla d’actuació per la prevenció dels efectes de l’onada de calor sobre la salut (POCS) Un any més, el Consell ha participat activament en el Pla d’actuació per la prevenció dels efectes de l’onada de calor sobre la salut (POCS). El Departament de Salut i el CatSalut van posar en marxa aquest Pla l’any 2004, arran de l’onada de calor patida l’estiu del 2003. 41

  42. .

    Tal com es va fer l’any passat, aquest 2012 no s’han editat els tradicionals fulletons informatius en forma de vano, sinó que s’ha optat per l’edició d’un vídeo informatiu sobre la prevenció de l’onada de calor que s’ha facilitat a aquells centres o oficines de farmàcia que disposen de pantalles. Així mateix, les oficines de farmàcia també han ofert informació i consells a la població que ho ha sol·licitat i des del Consell s’ha fet una nota informativa recordant els consells preventius. Manifest conjunt del dia Mundial de la SIDA Com és habitual, el Consell ha donat suport al Manifest Conjunt del dia Mundial de la Sida, que se celebra l’1 de desembre, liderat pel Departament de Salut i en el qual hi participen diverses entitats de tots el àmbits, entre elles el Consell. Amb altres entitats COL·LABORACIÓ AMB LA SEFAC CATALUNYA. CONGRÉS SEFAC 2012 Portada programa V Congrés Nacional de Farmacéuticos Comunitarios 42

  43. .

    En virtut del conveni subscrit el 5 de maig de 2012 entre el Consell i la SEFAC Catalunya, delegació autonòmica de la Societat Espanyola de Farmàcia Comunitària (SEFAC), el Consell va col·laborar activament en el V Congreso Nacional de Farmacéuticos Comunitarios “Soluciones para una farmacia necesaria, efectiva y segura”, organitzat per la SEFAC, que va tenir lloc a Barcelona els dies 15, 16 i 17 de novembre. La col·laboració del Consell va ser en forma d’aportació econòmica i amb la participació dels seus representants en el Comitè Organitzador i en el Comitè Científic. També es va fer una tasca de difusió del Congrés a través dels Col·legis. En total, al voltant de 600 farmacèutics i professionals del sector sanitari van passar per aquest congrés, en el qual es van presentar 181 comunicacions científiques, entre les quals es van triar les millors comunicacions per cadascuna de les 8 categories establertes. També es va premiar la trajectòria professional de la farmacèutica Flor Álvarez de Toledo i es va realitzar un reconeixement especial a la AECC-Catalunya contra el càncer per la seva col·laboració amb les farmàcies comunitàries. Entre les conclusions del Congrés es van abordar qüestions relacionades amb la tasca assistencial i investigadora dels farmacèutics, el model de retribució del servei de dispensació, el desenvolupament de serveis professionals, la formació en atenció farmacèutica des de la Universitat i la col·laboració dels farmacèutics amb altres agents de salut. CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE L’ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I BALEARS I LA FUNDACIÓ PRIVADA DE L’ACADÈMIA AMB EL CONSELL DE COL·LEGIS FARMACÈUTICS DE CATALUNYA. En data 1 de juny, es va subscriure el Conveni de col·laboració entre l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears i la Fundació Privada de l’Acadèmia amb el Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, segons el qual el Consell entra a formar part del patronat de la Fundació de l’Acadèmia en qualitat de Patró no nat. Aquesta entrada ha d’estar ratificada per la Junta del Patronat. En el marc d’aquest conveni, es preveu la realització d’un programa de formació conjunt amb altres Societats Científiques, adreçat al col·lectiu de farmacèutics comunitaris. 43

  44. .

    5.2. Participació institucional Representació del Consell en comissions i grups de treball amb l’administració i en patronats d’institucions farmacèutiques Durant aquest any 2012, s’han realitzar un total de 220 reunions de comissions i/o grups de treball que es relacionen en aquest apartat. A continuació, es detallen els representants del Consell que formem part dels diversos Consells i Comitès Assessors i Comissions i grups de treball del Departament de Salut i/o del Servei Català de la Salut que han tingut activitat en els últims dos anys. A EN RELACIÓ AL CATSALUT I AL CONCERT D’ATENCIÓ FARMACÈUTICA CATSALUT-CONSELL Comissió d’Atenció Farmacèutica de Catalunya Jordi de Dalmases Joan Fajula Josep Aiguabella Joaquim Nolla M.Pilar Gascón Comitè directiu de la recepta electrònica Jordi de Dalmases Comitè de seguiment de la recepta electrònica Francesc Pla Fernando Espí Grup de treball de requeriments funcionals de la recepta electrònica Francesc Pla Fernando Espí Comissió Tècnica Assessora de Formulació Magistral M. Pilar Gascón Francesc Llambí Comissió de seguiment d’Incontinència Urinària Jordi de Dalmases M. Pilar Gascón de l’annex d’Absorbents Comissió de Farmacovigilància Francisca Aranzana Núria Casamitjana Núria Bou Gemma Galofré 44

  45. .

    Jaumina Casanovas Pilar Rius B EN RELACIÓ AMB EL DEPARTAMENT DE SALUT Comissió Assessora en l’atenció materno infantil i d’atenció a la salut afectiva, sexual i reproductiva M. Pilar Gascón Comissió Assessora sobre garantia de qualitat en la fabricació industrial de medicaments Jordi Comabella Ramon Bonet Comissió d’Informació Terapèutica Josep Manuel Llop Comissió de seguiment Programa Manteniment amb Metadona Pilar Rius Comitè Executiu per a la planificació i implantació d’un nou model de farmàcia comunitària (CEMFACAT) M. Pilar Gascon Rafel Guayta Comitè de Bioètica de Catalunya Pilar Salvador Comitè de redacció del butlletí de farmacovigilància de Catalunya Núria Casamitjana Consell Assessor de laboratoris clínics Lluïsa Juan Consell Assessor sobre la prevenció d’errors de medicació Leonor Munell Consell Assessor sobre tabaquisme de Catalunya Mercè Barau Consell Català de la Salut Jordi de Dalmases Consell Científic Assessor del pla de pandèmia de la grip a Catalunya Núria Casamitjana Consell Consultiu Salut Pública M. Pilar Gascón 45

  46. .

    Consell General de Participació de l’ICS M.Pilar Gascón Consell Tècnic de Formació Farmacèutica Continuada Cristina Rodriguez M.Pilar Gascón Marta Riera Lluís Escudé Ortopèdia Montserrat Gironés Pla d’actuació per prevenir els efectes de l’onada de calor sobre la salut (POCS) Pilar Rius Pla director de malalties reumàtiques i de l’aparell locomotor M. Pilar Gascón Pel que fa a les comissions i patronats d’institucions farmacèutiques, els representants del Consell són: Comissió Mixta de Pràctiques Tutelades M.Pilar Gascón Llorenç Lladonosa Palmira Jolonch Fundació Pharmaceutical Care Anna Sánchez Fundació Concòrdia Farmacèutica Jaume Casas Andreu Suriol Per altra banda, cal esmentar que també hi ha constituïdes diverses comissions i grups de treball intern, entre el Consell i els Col·legis, per debatre i tractar les propostes i/o documents que es presenten en les reunions de les comissions mixtes amb el CatSalut o/i amb el Departament de Salut. Intervencions i/o assistència en Congressos i jornades d’interès professional Jornada Consejo General Compromiso asisitencial de la farmacia (Madrid 18 de gener). Participació de la senyora M. Pilar Gascón en la taula rodona sobre els serveis professionals. 46

  47. .

    Infarma 2012, organitzat pel Col·legi de Farmacèutics de Madrid i pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (Madrid, del 20 al 22 març). Participació de membres del Consell en diverses taules rodones i presentació del pòster i comunicació oral Servicio Sistema Personalizado de dosificación: costes vs margen medicamentos. Jornada FARMAONUBA 2012: La necesidad del Cambio, organitzat pel Col·legi de Farmacèutics de Huelva (Huelva, 19 d’abril). Participació de la senyora M. Pilar Gascón en la taula rodona sobre els serveis assistencials de la farmàcia comunitària, per parlar sobre els programes de cribratge. Jornada de cribratge de càncer de colorectal, organitzat pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona amb el Pla Director d’Oncologia i Programa de Diagnòstic precoç del Càncer de colon i recte Barcelona Esquerra-Litoral Mar (Barcelona, 28 de març). XVIII Jornada de la Societat Catalana de Farmàcia Clínica “Recerca i innovació” (Barcelona, 19 de juny). XVIII Congreso Nacional Farmacéutico, organitzat pel Consejo General i el Col·legi de Farmacèutics de Cantabria (Santander, del 24 al 26 d’octubre). Participació amb la presentació del pòster modelo de receta electrónica, base para el desarrollo de la red profesional. X Jornada de Normes de Correcta Fabricació de Medicaments (Barcelona, 13 de desembre). Atenció a la sol·licitud del Síndic de Greuges de Catalunya El mes de maig es va rebre la resolució de l’actuació d’ofici que va iniciar l’octubre del 2011 el Síndic de Greuges arran de l’ajornament del pagament de la factura de les receptes dispensades a les farmàcies catalanes a càrrec del CatSalut, que va ser ratificada el mes de desembre. En aquesta resolució, el Síndic insta a fer les accions necessàries perquè els usuaris obtinguin la medicació que els calgui; recorda al Departament de Salut la plena vigència del Text refós del Concert i els suggereix que doni les ordres oportunes per corregir el retard del pagament i proposa que, en tot cas, es pacti uns nous terminis de pagament i que es prevegin mesures per minimitzar els efectes que el nou termini pot tenir sobre les oficines de farmàcia. 47

  48. .

    5.3. Formació I Jornada de Salut Pública El 26 d’abril va tenir lloc la I Jornada de Salut Pública, organitzada pel Consell, en la qual s’hi van inscriure un total de 115 participants i va comptar amb fins a 15 ponents experts en el seu àmbit d’actuació. Els objectius marcats per a la Jornada es van centrar en tractar i debatre sobre els diferents aspectes referents a la salut pública, com ho són la salut ambiental, alimentària i la salut internacional; abordar el Pla de Salut de Catalunya com a eix vertebrador de la integració de la salut pública i comunitària en el model assistencial; aprofundir en el present i futur del farmacèutic especialitzat en salut pública; i també introduir els aspectes ètics de les intervencions en salut pública. Cal destacar que les actuacions en matèria de salut pública tenen per objecte garantir la protecció de la salut, la promoció de la salut individual i col·lectiva, la prevenció de la malaltia, i la vigilància de la salut de la població. En aquest sentit, els farmacèutics tenen molt a aportar des dels seus diferents àmbits d’actuació, no exclusivament integrats en els Equips Territorials de Salut Pública. El següent quadre recull les principals conclusions a de cada taula. SALUT INTERNACIONAL És impossible predir allò què passarà en el futur en l’escenari de les malalties transmissibles en l’àmbit internacional però és necessari treballar en preparar-se per a aquests escenaris, per tal de construir mecanismes efectius i eficients de resposta a crisis epidemiològiques. 48

  49. .

    Cal comunicar bé les informacions científiques sobre fets de salut pública, i aquestes han de provenir de fonts amb gran evidència científica i contrastades, tenint en compte la llibertat individual en la presa de decisions. Els agents de proximitat poden constituir un element de vigilància, informal o formal, capaços d’alertar precoçment sobre l’inici d’una situació de risc epidemiològic. Cal mantenir i millorar els mecanismes de prevenció de la malaltia i preservació de la salut, que han demostrat la seva eficàcia i també cal invertir en I+D en tractaments farmacològics i productes d’investigació activa per millorar la capacitat de resposta davant dels nous riscos biològics. ÈTICA DE LA PREVENCIÓ. QUINS CRITERIS HAN DE REGULAR LA NOSTRA ACTUACIÓ? Els professionals han de ser competents en coneixements i també en aspectes ètics. Els principis ètics de la prevenció han de ser: la cura d’un mateix (física i mental); la cura de les relacions humanes i la cura de l’entorn. Cal promoure els estils de vida saludables, observant el principi bàsic “de res en excés”. SALUT AMBIENTAL La salut pública ha de prevenir els riscos generats per una mala definició de la sostenibilitat i aquesta ha d’incorporar els aspectes medi ambientals al dia a dia de la societat actual, posant preu als valors ambientals. Hi ha d’haver un equilibri entre necessitat, riscos potencials i precaució alhora d’utilitzar plaguicides: “el millor plaguicida és el que no s’aplica”. Els farmacèutics, com a agents de promoció de la salut, tenen un important paper a l’hora de detectar possibles riscos de la utilització de plaguicides. Les malalties al·lèrgiques estan assolint proporcions epidèmiques. Factors ambientals com ara els contaminants, les infeccions, l’estil de vida i la dieta, fan augmentar l’impacte d’aquestes malalties cròniques. A diferència d’altres contaminants i tòxics, la gran majoria de la població està exposada al soroll i a la contaminació atmosfèrica dels vehicles. Per tant, la seva disminució beneficiaria a la salut de tota la població. 49

  50. .

    SALUT PÚBLICA I ESPECIALITZACIÓ: PREGRAU, POSTGRAU I CARRERA PROFESSIONAL Malgrat que el marc normatiu determina les competències professionals del farmacèutic de salut pública, queda molt camí a recórrer en el reconeixement de l’especialització del farmacèutic en salut pública, i en el desenvolupament de la carrera professional. La competència del farmacèutic en l’àmbit de la salut pública queda recollida en la formació de pregrau, tot i que en un nombre d’hores de formació (4%) inferior a altres professionals sanitaris. Cal homogeneïtzar les competències en salut pública per a totes les disciplines concernides, de manera que els diferents plans d’estudi incloguin la mateixa proporció de crèdits de matèries relacionades amb la salut pública. PLA DE SALUT. EIX VERTEBRADOR DE LA INTEGRACIÓ DE LA SALUT PÚBLICA I COMUNITÀRIA EN EL MODEL ASSISTENCIAL La crisi és un moment de noves oportunitats: cal augmentar la capacitat de resolució i aprofitar el coneixement dels diferents professionals en la presa de decisions del sistema i les noves tecnologies per augmentar el nivell de comunicació i coordinació entre nivells i professionals. És el moment oportú per a l’optimització i aprofitament del farmacèutic comunitari en el sí del sistema sanitari. És el moment oportú per a l’optimització de l’activitat del farmacèutic comunitari en el sí del sistema sanitari. S’aposta per un catàleg de serveis basat en el valor afegit, l’eficiència de la prestació i la millora de l’efectivitat de les actuacions. Aquests serveis podrien ser contractats per entitats públiques, mútues sanitàries i clients privats. Cal un sistema de pagament més relacionat amb els resultats. El procediment dissenyat per avaluar la incorporació de serveis concertats amb el sistema públic per part de les oficines de farmàcia, contempla l’eficiència de les intervencions. Els serveis concertats s’incorporen a la prestació en base a la planificació sanitària geogràfica, la voluntat del farmacèutic i la seva capacitació, d’acord amb la formació i l’acreditació. SALUT ALIMENTÀRIA • Les dietes basades en productes vegetals, de baix contingut en greixos, i preses de forma frugal, afavoreixen l’estat 50

  51. .

    de salut. Una dieta variada i equilibrada aporta quantitats suficients de vitamines, minerals i fibra. • Algunes persones poden beneficiar-se del consum d’aliments funcionals en les primeres etapes d’una disfuncionalitat o davant de requeriments incrementats. Es recomana reduir els greixos en la dieta per disminuir la ingesta d’agents contaminants tòxics, ja que aquestos s’incorporen més fàcilment en el greix que en altres nutrients. • Acte inaugural. De dreta a esquerra: Elisabeth Ardèvol, vocal de Salut Pública del COF Barcelona, Jordi de Dalmases, President del Consell i Francesc Sancho, Secretari d’Organització i Estratègia del Departament de Salut. Imatge dels assistents a la Jornada. 51

  52. .

    Moment de la conferència inaugural: ètica de la prevenció. Quins criteris han de regular la nostra actuació? A càrrec del Dr. Francesc Torralba, filòsof i Director de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull. Activitats acreditades pel Consell Català de Formació Continuada de les Professions Sanitàries Des de la constitució del Consell Català de Formació Continuada de les Professions Sanitàries, el Consell Tècnic de Farmàcia ha consolidat la seva tasca envers l’acreditació de les activitats formatives. Així, durant l’any 2012 s’han acreditat un total de 119 activitats de formació farmacèutica continuada, de les quals 97 (81,5%) han estat per a activitats formatives presencials i 22 (18,5%) per a activitats formatives a distància o mixtes. Aquestes dades constaten que es manté la tendència detectada l’any anterior, cap a un major increment de les activitats que es realitzen a distància. A finals de 2012, el Departament de Salut va comunicar la voluntat de fer una reestructuració de la gestió de les acreditacions de les activitats formatives, amb afectació a totes les professions sanitàries. Activitats formatives adreçades a farmacèutics del Departament de Salut En aquest apartat es relacionen les activitats formatives adreçades a farmacèutics del Departament de Salut, en matèria de sa- 52

  53. .

    lubritat alimentària i sanitat ambiental. Com ja va succeir l’any anterior, i donat que el nombre d’activitats s’ha vist reduït, s’ha pogut simplificar el sistema de reembors del cost dels cursos realitzats per part de l’Agència de Protecció de la Salut. L’objectiu final d’aquestes activitats formatives, és l’ampliació i l’actualització permanent dels coneixements en les matèries de salut ambiental i alimentària, pròpies de les funcions que desenvolupen els farmacèutics en l’àmbit de la protecció de la salut. El programa de formació s’ha dissenyat en base a la valoració de les activitats formatives impartides l’any anterior i a les necessitats detectades per les diferents unitats que participen en la gestió de les activitats, tot i que enguany, l’entorn políticoeconòmic ha fet que només s’hagin pogut realitzar dos cursos durant el tercer trimestre de l’any. Com és habitual, els cursos programats han estat gratuïts i s’han dut a terme en horari laboral, i amb caràcter pràctic, de manera que els coneixements adquirits siguin d’aplicació al lloc habitual de treball. Malgrat que en altres anys s’ha tingut en compte la descentralització territorial dels cursos programats, els 2 cursos s’han realitzat a Barcelona. En la gestió administrativa, s’ha comptat amb la participació dels responsables encarregats d’aquestes activitats en els Serveis Territorials del Departament de Salut i amb les persones del servei de Formació Continuada del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, on s’han organitzat els cursos. La selecció de les persones interessades en assistir als cursos l’han fet els Serveis Territorials, tenint en compte el tema del curs i la tasca que desenvolupen; posteriorment s’ha proposat la seva inscripció en els cursos respectius. A més dels farmacèutics titulars i dels farmacèutics del Cos Superior de Salut Pública, han participat en aquestes activitats formatives la resta de professionals dels equips de protecció de la salut de l’Agència de Protecció de la Salut. D’igual manera, els farmacèutics també han participat en els cursos gestionats pel Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya. Els cursos realitzats l’any 2012, en els quals han participat un total de 74 assistents, han estat els següents: Curs sobre els additius alimentaris i els coadjuvants tecnològics (20 de novembre 2012, amb 5 hores lectives i 48 assistents). Curs sobre Laboratoris de salut ambiental i alimentària (21 e novembre 2012, amb 5 hores lectives i 26 assistents). En acabar cada curs, s’ha distribuït entre els alumnes un qüestionari d’avaluació anònim, on es valoren diversos aspectes del curs, així com dels docents. 53

  54. .

    En general, els resultats dels qüestionaris d’avaluació dels cursos fets durant l’any 2012 mostren resultats positius que indiquen la conveniència de continuar amb les activitats formatives. 5.4. Reconeixement El mes de març, va tenir lloc una nova edició del lliurament de premis que atorga la publicació professional Correo Farmacéutico a les ‘Millors Iniciatives de Farmàcia de l’Any’, corresponents a l’any 2011. En la categoria de ‘Política Farmacèutica i Iniciativa legal’, un dels premis va recaure en el Consell i el CatSalut per pactar una ampliació dels serveis remunerats de les oficines de farmàcia. Aquest premi està en la línia del que es va rebre l’any anterior per a la gestió i desenvolupament de la cartera de serveis remunerada a les farmàcies. Premi Correo Farmacéutico 54

  55. .

    6. Tecnologia “La xarxa de Comunicacions Farmacèutica de Catalunya, una realitat que avança cap a nous projectes de serveis” 55

  56. .

    6.1. Recepta electrònica A continuació es detallen les activitats dutes a terme durant l’any 2012 en l’àmbit tecnològic. Disseny, juntament amb CatSalut, de la solució tecnològica d’integració de la taxa de l’euro per recepta dins del Servei de Recepta Electrònica. Aquesta integració hauria de garantir que la taxa s’apliqués al mateix moment de la dispensació (i només per aquelles dispensacions amb obligació de taxa), que s’apliqués només a aquells pacients obligats a pagar-la (i tenint en compte els seus límits anuals), que l’aplicació o no de la taxa per dispensació es tingués en compte a la facturació per l’oficina de farmàcia, i que la possible eliminació futura d’aquesta taxa tingués un impacte mínim a tots els Sistemes d’Informació, tant del CatSalut com del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya. Donat que en aquell moment només un 73% de les receptes prescrites es dispensaven electrònicament, i la taxa s’havia d’aplicar tant a la recepta electrònica com a la recepta paper, es va dissenyar un altre projecte, juntament amb CatSalut, fonamentat en la dispensació electrònica de la recepta paper. D’aquesta manera, el percentatge de dispensacions a les quals no se’ls hi podria aplicar la taxa al mateix moment de la dispensació, seria molt baix. La solució tecnològica que unifiqués tots dos Projectes (incorporació de la taxa de l’euro per recepta, i dispensació electrònica de recepta paper) hauria de tenir un impacte mínim a la implantació de l’API 2.0.0 de recepta electrònica, que just començava en aquell moment a totes les oficines de farmàcia de Catalunya. Per aquest motiu, es va prendre la decisió de treure dos noves API (una per cadascun dels nous Projectes), al marge, i totalment independent, de l’API 2.0.0 que ja estava en curs. Això va permetre implantar a totes les farmàcies de Catalunya la missatgeria entre professionals de recepta electrònica, i la dispensació de prescripcions electròniques de l’atenció especialitzada, funcionalitats incorporades a l’API 2.0.0, mentre es treballava en paral·lel amb els dos nous projectes. Amb la incorporació de la taxa de l’euro per recepta, el que abans es feia amb una única transacció de dades, per registrar una dispensació, ara passava a fer-se amb tres transaccions, per registrar aquesta mateixa dispensació amb taxa: consultar si el pacient requereix taxa, registrar la dispensació, i registrar la taxa. Per analitzar l’impacte als Sistemes d’Informació d’aquest canvi funcional, es varen fer les corresponents proves de càrrega o d’estrès, simulant com seria l’escenari final un cop implantada la taxa. D’aquestes proves es va concloure, i es va dur a terme, que s’hauria d’ampliar la Plataforma de SIFARE, afegint un Servidor més a la capa d’aplicacions (frontal o middleware). 56

  57. .

    Un cop dissenyats aquests dos nous projectes (incorporació de la taxa de l’euro per recepta, i dispensació electrònica de recepta Paper), va començar el seu desenvolupament. Per garantir el compliment de les dates objectiu, des del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya es va ampliar l’equip humà de desenvolupament del proveïdor. Aquest desenvolupament es va fer al llarg de 3 mesos, amb les corresponents proves funcionals i de càrrega, durant 1 mes, per tal de començar la implantació de la solució, durant 1 mes, a totes les oficines de farmàcia de Catalunya. Dins dels terminis previstos, el 23/06/12, totes les oficines de farmàcia de Catalunya varen començar a aplicar la taxa de l’euro per recepta, amb els requeriments especificats al principi d’aquest document. Donat l’impacte funcional de tots dos projectes al dia a dia de les oficines de farmàcia, es va ampliar el CAU (Centre d’Atenció a l’Usuari) per admetre més trucades entrants, i poder d’aquesta manera millorar la qualitat del Servei de suport a les oficines de farmàcia. Durant la primera setmana d’aplicació de taxa, les trucades rebudes cada dia es varen multiplicar per 36. Durant el mes següent d’aplicació de taxa, les trucades rebudes cada dia es varen multiplicar per 3. A partir d’aquest primer mes, les trucades rebudes cada dia s’han estabilitzat en 1,5 cops més respecte les que es tenien abans de la incorporació de la taxa. Durant el desenvolupament d’aquests dos nous Projectes, va sortir el RDL 16/2012, de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i seguretat de les seves prestacions, el qual definia el nou Model de Copagament, a implantar a partir de Juliol del 2012. Es va definir, juntament amb CatSalut, quin hauria de ser el disseny de la solució tecnològica òptima, de nou sobre una sèrie de premisses: que el copagament s’apliqués al mateix moment de la dispensació, que s’apliqués només a aquells pacients obligats a fer-ho (i tenint en compte els seus llindars mensuals), que l’aplicació o no del copagament per dispensació es tingués en compte a la facturació per l’oficina de farmàcia, que la possible eliminació futura d’aquest copagament tingués un impacte mínim a tots els Sistemes d’Informació, tant del CatSalut com del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, i que la solució tecnològica escollida tingués un impacte mínim a la implantació dels dos nous projectes en curs (incorporació de la taxa de l’euro per recepta, i dispensació electrònica de recepta paper) Per minimitzar l’impacte de tants canvis a l’oficina de farmàcia (incorporació de la taxa de l’euro per recepta, dispensació electrònica de recepta paper, i dispensació amb nou Model de Copagament), la solució tecnològica per implantar aquest nou model de copagament es va plantejar 57

  58. .

    en quatre fases: una primera, al juliol del 2012, en la qual no es modificava res a l’oficina de farmàcia, respecte a les aportacions dels usuaris, i només es posava en marxa un nou tiquet de venda amb la informació de l’aportació no satisfeta que teòricament hauria d’haver copagat l’usuari; una segona, a l’agost del 2012, on es començava a gestionar el copagament d’aquells usuaris sense llindar mensual, fent servir l’API 2.0.0 recentment implantada a les oficines de farmàcia; una tercera, al setembre del 2012, on es començava a liquidar tots aquells copagaments no satisfets pels pacients des de juliol, fent servir la mateixa API 2.0.0 ja implantada a les oficines de farmàcia; i una quarta, a l’octubre del 2012, on es començava el copagament per tots els pacients, amb els requeriments especificats al punt anterior, fent servir una nova API 3.0.0, a implantar a totes les oficines de farmàcia de Catalunya. Un cop dissenyat aquest nou Projecte (incorporació del nou model de copagament), va començar el seu desenvolupament, al llarg de 4 mesos, amb les corresponents proves funcionals i de càrrega, durant 1 mes, per tal de començar la implantació de la solució, durant 1 mes, a totes les oficines de farmàcia de Catalunya. Es varen complir els terminis previstos dins de la planificació d’entrada gradual del nou model de copagament. Aquest plantejament d’incorporació gradual (durant tres mesos) del nou model de copagament, acordat entre el Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya i el CatSalut, va fer que l’impacte a les Oficines de Farmàcia sigues mínim, fent que el nombre de trucades rebudes al CAU (Centre d’Atenció a l’Usuari) es multipliqués per un factor 1,2 respecte a la situació anterior sense copagament. L’ampliació del CAU feta per la incorporació de la taxa de l’euro per recepta, va ser suficient per donar un suport de qualitat a les oficines de farmàcia en quant al nou model de copagament. Durant els mesos de juliol, agost, i setembre, es va donar suport al CatSalut en la obtenció de les aportacions que havien quedat pendents de satisfer durant aquells mesos, derivat d’aquesta planificació gradual d’entrada del nou model de copagament fins a l’octubre. La solució tècnica per tal que les oficines de farmàcia poguessin donar suport a la liquidació d’aquestes aportacions pendents, va passar per la incorporació d’un missatge, al moment de consultar lo dispensable per un pacient, que informés a l’oficina de farmàcia de si aquell pacient tenia aportació pendent o no, i de quin mes era l’aportació. Cas de tenir-la, la liquidació d’aquesta aportació s’havia de fer a través de la WEB de contingència de CatSalut. Institucionalització del Grup de Treball de Continuïtat del Servei de SIFARE, composat pels responsables tecnolò- 58

  59. .

    gics del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, membres de ORACLE ACS, experts en la tecnologia en la qual es fonamenta la plataforma de SIFARE, i membres d’HP, responsables de l’explotació, administració, i monitorització d’aquesta plataforma. Aquest Grup es reuneix l’últim Divendres de cada mes, i té com objectiu bàsic dur a terme tasques proactives a la Plataforma de SIFARE, per tal d’optimitzar el rendiment del Servei de Recepta Electrònica, i tractar d’evitar possibles incidències o minimitzar el seu impacte. El Grup també tracta de definir tecnològicament els nous Projectes que puguin sortir al voltant de la Plataforma de SIFARE, sempre i quan aquests estiguin sota el paraigües dels productes ORACLE, garantint que aquests nous Projectes treuen el màxim profit d’aquests productes, i es defineixen sota els estàndards recomanats pel fabricant. Anàlisi tècnic mensual de les incidències detectades al procés de facturació pel Grup de Treball de Facturació de Recepta Electrònica. Anàlisi tècnic mensual de les conclusions preses pel Grup de Treball d’Indicadors de Recepta Electrònica, en quant a implantació, eficiència, i qualitat del Servei. Participació al Comitè de Seguiment de Recepta Electrònica. Aquest Comitè, format pels responsables funcionals i tecnològics del Servei per part del CatSalut, dels seus Serveis Territorials, d’algunes de les seves Entitats Proveïdores, del CTiTI, i del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, es reuneix un cop al mes, amb l’objectiu de garantir la qualitat del Servei des d’un punt de vista tàctic (seguiment de les dates objectiu del Pla de Sistemes, ...). Suport al Comitè de Direcció de Recepta Electrònica, confeccionant l’informe tecnològic resum de l’activitat de SIFARE del període de la reunió. Aquest Comitè, format pels Directors del Servei per part del CatSalut, del Departament de Salut, d’algunes de les seves Entitats Proveïdores, i d’altres Entitats (com CTiTI o l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya), es reuneix trimestralment, amb l’objectiu de garantir la qualitat del Servei des d’un punt de vista estratègic (aprovació del Pla de Sistemes, ...). 6.2. Xarxa farmacèutica de Catalunya Reorganització del Model de Relació amb Telefónica, pel fet del canvi intern, dins de Telefónica, del tipus de compte del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, passant de ser un Compte PYMES a ser un Compte Grans Empreses. Aquest canvi hauria de donar una millora de la qualitat del Servei, pel fet del increment de recursos de Telefónica, humans i materials, dedicats als projectes del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya. 59

  60. .

    Negociació amb Telefónica per la renovació del Contracte de la Xarxa Farmacèutica de Catalunya. L’objectiu de la renovació era la reducció de costos per les oficines de farmàcia, la millora tecnològica de la Xarxa, i la millora de la qualitat del Servei. Després de sis mesos de negociació i reorganització, es va signar el nou contracte amb Telefónica. El resultat de la negociació va ser un contracte per 4 anys, fins al 2016, amb una reducció directa dels costos per les 3.200 oficines de farmàcia del 12%, amb opció d’increment d’aquest descompte en base a la incorporació o no de l’oficina de farmàcia als Serveis de TicFarma, amb una millora immediata del core de la Xarxa (increment de cabdals centrals, renovació dels equips centrals de la Xarxa), una reducció immediata dels temps mitjos de resolució d’incidències a base d’afegir un CGP (Centre de Gestió Personalitzat), i amb un compromís per part de Telefónica de millorar en breu la tecnologia d’accés a la Xarxa per les Oficines de Farmàcia. Inici del projecte de millora tecnològica del core de la Xarxa. Es varen ampliar els cabdals de sortida a Internet, i el cabdal d’entrada al TIC Terrassa de Telefónica, punt entremig de les oficines de farmàcia i la plataforma de SIFARE, i es varen renovar els equips centrals dins d’aquest TIC. Es varen deixar pel 2013 la renovació dels equips d’entrada a la plataforma de SIFARE (CPD HP), i els corresponents d’entrada a la plataforma de SIRE (CPD COLT) Finalització de la nova connectivitat entre el CPD on s’ubica la Plataforma de SIFARE, i els nous CPDs de CTiTI i T-Systems, que donaran accés a la Plataforma de SIRE (CatSalut). Aquest projecte es va iniciar al 2011, durant el 2012 s’han implantat els mitjans de comunicació dels CPDs, però no serà fins al 2013 quan es faci la substitució de l’entrada actual a la plataforma de SIRE (CPD COLT), per aquestes dos noves entrades (CPD CTiTI i CPD T-SYSTEMS) Negociació amb Telefónica del Servei de Sortida Segura a Internet per les 3.200 Oficines de Farmàcia de Catalunya. L’objectiu de la negociació era obtenir un Servei de millor Qualitat per les Oficines de Farmàcia, sense tenir que fer cap inversió ni incrementar el cost mensual del Servei. Després de 4 mesos de negociació, es va signar el contracte d’aquest Servei, per un total de cinc anys. El nou Servei es posarà en marxa per les Oficines de Farmàcia a partir del 2013, sense cap cost, millorant el rendiment de la sortida a Internet pel fet de comptar amb unes infraestructures noves (les anteriors eren del 2005), i una Arquitectura millorada (el camí per arribar a Internet per les Oficines de Farmàcia és ara més curt que abans) 60

  61. .

    Revisió de les possibilitats de millora tecnològica d’aquelles Oficines de Farmàcia que es connecten a la Xarxa amb tecnologia ADSL i backup XDSI, i planificació, execució, i seguiment, d’aquelles migracions que són possibles. Inici de l’execució del Projecte Tècnic de Modificació de l’Arquitectura de Comunicacions amb CatSalut, degut a la Migració dels equips del Departament de Salut des del CPD de Colt Telecom cap als CPDs de CTiTI i de TSystems. La finalització d’aquest Projecte s’ha deixat pel 2012. Planificació, inici, i seguiment de la Migració a 3 Mbps de l’ADSL d’accés a la Xarxa Farmacèutica de Catalunya de cada Oficina de Farmàcia de Catalunya. Finalització del Projecte d’Obertura dels ports SNMP de totes les Oficines de Farmàcia de Catalunya, per tal de monitoritzar-les proactivament des del CGO. Revisió de les possibilitats de millora tecnològica d’aquelles Oficines de Farmàcia que es connecten a la Xarxa amb tecnologia ADSL i backup XDSI, i planificació, execució, i seguiment, d’aquelles migracions que són possibles. Anàlisi de Solucions alternatives al Servei d’Internet ofert per la Xarxa Farmacèutica a les Oficines de Farmàcia de manera centralitzada. 6.3. CGO. Centre de Gestió d’Operacions Negociació amb Sayos & Carrera per a la renovació del contracte del CGO (Centre de Gestió d’Operacions) de Recepta Electrònica. L’objectiu de la renovació era la reducció dels costos mensuals, amb una millora de la qualitat del Servei oferta a les oficines de farmàcia. El CGO és la peça clau del Model de Suport de Recepta Electrònica, donat que incorpora el CAU (Centre d’Atenció de l’Usuari), on es canalitzen tots els dubtes i totes les incidències que les oficines de farmàcia puguin tenir amb el Servei de Recepta Electrònica, o amb la Xarxa Farmacèutica de Catalunya. A més a més, el CGO ofereix tota una sèrie de Serveis proactius, com ara la monitorització punt a punt de tota la Xarxa, o la refacturació als COFs i a les oficines de farmàcia de tots els costos lligats a aquesta. Després de quatre mesos de negociació, es va signar el nou Contracte amb Sayos & Carrera. El resultat de la negociació va ser un contracte per 3 anys, fins al 2014, amb una reducció dels costos del 7%, assegurant la bona qualitat rebuda els anys anteriors de contracte. 61

  62. .

    Manteniment de l’eina ORACLE Grid Control, com a eina bàsica de Monitorització de tota la Plataforma de SIFARE: middleware, base de dades, Servidors (CPU, memòria, ...), etc. Es va afegir, a les pantalles de monitorització, el nou Servidor incorporat amb motiu de la implantació de la taxa de l’Euro per Recepta. La visibilitat d’aquesta eina des del Consell, juntament amb la de l’Eina de Monitorització de la Xarxa ubicada al CGO (Centre de Gestió d’Operacions), dóna una visió global de totes les Infraestructures del Servei de Recepta Electrònica als responsables tecnològics del Consell. Manteniment de l’eina NAGIOS, com a eina bàsica de Monitorització de tota la Xarxa Farmacèutica de Catalunya, extrem a extrem, des de cada oficina de farmàcia, fins al node final d’entrada al XCAT (Xarxa de Comunicacions de la Generalitat de Catalunya), passant pels nodes centrals de la Xarxa. Reorganització del Model de Relació entre el CGO i Telefónica, pel fet del canvi intern, dins de Telefónica, del tipus de compte del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, passant de ser un Compte PYMES a ser un Compte Grans Empreses. Aquest canvi hauria de donar una millora de la qualitat del Servei, pel fet del increment de recursos de Telefónica, humans i materials, dedicats als projectes del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya. El primer pas dins d’aquest nou Model Organitzatiu va ser la creació del CGC (Centre de Gestió de Clients) dins de Telefónica. Aquest CGC de Telefónica seria el punt de contacte amb el CGO del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, per la gestió d’incidències associades a la Xarxa Farmacèutica de Catalunya. El fet de tenir un únic punt d’entrada a Telefónica, amb molts recursos humans dedicats a gestionar aquestes entrades, derivarà en un millor temps de resposta inicial davant incidències de Xarxa. 6.4. TICFarma Serveis de Telefonia fixa, mòbil, dades, i Serveis de Valor Afegit, per les Oficines de Farmàcia de Catalunya: Reorganització del model de relació amb Telefónica, pel fet del canvi intern, dins de Telefónica, del tipus de compte del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, passant de ser un Compte PYMES a ser un Compte Grans Empreses. Aquest canvi hauria de donar una millora de la qualitat del Servei, pel fet del increment de recursos de Telefónica, humans i materials, dedicats a la gestió dels Serveis TicFarma. El primer pas dins d’aquest nou Model Organitzatiu va ser la creació i posada en marxa de l’ODS (Oficina de Segui- 62

  63. .

    ment) de TicFarma, dins de Telefónica. Aquesta ODS de Telefónica seria el punt de contacte amb el CGO del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, per la gestió dels Serveis de TicFarma. El fet de tenir un únic punt d’entrada a Telefónica, amb molts recursos humans dedicats a gestionar aquestes entrades, derivarà en un millor temps de resposta davant noves altes, i davant d’incidències als Serveis. Durant el segon semestre del 2012 es va fer una enquesta de satisfacció amb les 200 Oficines de Farmàcia que gaudien dels Serveis de TicFarma en aquell moment, per veure quins eren els punts forts i els punts febles, o punts a millorar, del Servei. Una gran part de les Oficines varen respondre que els punts a millorar eren l’ampliació del catàleg de terminals (que en aquell moment era de quatre models de mòbils), i un major descompte en telefonia fixa (que en aquell moment era nul). El punt fort era l’oferta econòmica, les tarifes ofertes en telefonia mòbil. Negociació amb Telefónica per a la renovació del contracte dels Serveis de TicFarma. L’objectiu de la renovació era aconseguir millorar els punts febles que les oficines de farmàcia clients de TicFarma havien detectat fins al moment, o sigui, la reducció de costos en els Serveis de telefonia fixa, i la millora del Catàleg de Terminals Mòbils. Després de sis mesos de negociació i reorganització, es va signar el nou contracte amb Telefónica. El resultat de la negociació va ser un contracte per 4 anys, fins al 2016, amb una reducció dels costos d’un 10% aproximadament, el qual va permetre oferir descomptes en telefonia fixa, i incorporar una gran varietat de terminals al Catàleg de Serveis Mòbils, a uns preus molt competitius. A més a més, es va incorporar la possibilitat de que l’oficina de farmàcia afegís també els Serveis associats al seu domicili, i es va millorar el Programa de Punts per renovació de terminals. Un cop tancades les noves condicions econòmiques, es va dissenyar i llançar, juntament amb l’Empresa MarketinRed, el CGO de TicFarma, i els Col·legis Oficials de Farmacèutics de Catalunya, la nova campanya de comercialització per les oficines de farmàcia. A diferència de la primera campanya, que es va fonamentar en un mailing massiu a totes les oficines de farmàcia de Catalunya, aquesta segona campanya es fonamentaria en un enviament controlat, segmentat, i territorial, amb un control i seguiment posterior de cadascuna de les oficines de farmàcia contactades. Negociació amb Sayos & Carrera per la renovació del contracte del CGO (Centre de Gestió d’Operacions) de TicFarma. L’objectiu de la renovació era la reducció dels costos mensuals, amb una millora de la qualitat del Servei de Suport a les oficines de farmàcia. El CGO és la peça clau del Model de Suport de TicFarma, donat que incorpora el CAU 63

  64. .

    (Centre d’Atenció de l’Usuari) de TicFarma, on es canalitzen totes les peticions i totes les incidències que les oficines de farmàcia puguin tenir amb els Serveis de TicFarma. A més a més, el CGO ofereix tota una sèrie de Serveis proactius, com ara la refacturació als COFs i a les Oficines de Farmàcia de tots els costos lligats a TicFarma. Després de quatre mesos de negociació, es va signar el nou Contracte amb Sayos & Carrera. El resultat de la negociació va ser un contracte per 3 anys, fins al 2014, amb una reducció dels costos del 7%, assegurant la bona qualitat rebuda els anys anteriors de contracte. Gestió amb la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) de les despeses associades als Serveis Seguiment setmanal de la provisió dels Serveis TicFarma a les oficines de farmàcia de Catalunya. TicFarma va començar el 2012 amb 146 oficines de farmàcia, i va finalitzar amb 472. 6.5. Business Intelligence El projecte pilot de Business Intelligence es va posar en marxa al 2012, sobre l’entorn de proves del Servei de Recepta Electrònica, amb un llicenciament del producte nominal. Aquest pilot no es va obrir als usuaris (Col·legis de Farmacèutics de Catalunya), donat que aquest entorn no donava la qualitat mínima exigible per fer-ho. El que es va fer és analitzar el rendiment del pilot sobre aquestes infraestructures, per tal de treure conclusions de quines haurien de ser les infraestructures definitives, capaços de donar un rendiment amb un mínim de qualitat. 6.6. eConsell Eliminació del paper al Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya. Evolució, manteniment, i suport del projecte eConsell, consistent en dotar als membres del Consell de les infraestructures necessàries per tal que puguin treballar dins d’un àmbit de xarxa col·laborativa, compartint documents i aplicacions, amb un model d’alta seguretat, fent desaparèixer el paper, amb el corresponent estalvi de costos i increment de la productivitat. 64

  65. .

    7. Responsabilitat “Responsabilitat Social Corporativa: compromís de l’organització envers les necessitats dels seus grups d’interès en els diferents àmbits, per mitjà d’una implicació voluntària i solidària” 65 PRESENTACIÓ Memòria’09 Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya

  66. .

    La Responsabilitat Social Corporativa (RSC), també anomenada Responsabilitat Social de les Empreses (RSE), és el compromís de l’organització envers les necessitats dels seus grups d’interès en els diferents àmbits (laboral, acció social, medi ambient, clientela i entitats proveïdores, i bon govern i transparència), per mitjà d’una implicació voluntària i solidària més enllà del que estableix la legislació vigent. En aquest sentit, i en el marc del conveni de col·laboració entre Farmamundi i el Consell signat l’any 2010, s’ha dut a terme la difusió de les iniciatives realitzades per aquesta organització durant el 2012, tal com s’havia fet en els dos anys anteriors. 66

  67. .

    8. Comunicació “El Consell en els mitjans de comunicació” PRESENTACIÓ Memòria’09 Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya 67

  68. .

    Roda de premsa “Tancament de farmàcies”. Jordi de Dalmases, President del Consell. Roda de premsa “Tancament de farmàcies” Infarma 2012. Taula rodona Desarrollo de la carrera profesional como plan de mejora en la farmacia. Moderada per M. Pliar Gascón, secretària del Consell. Infarma 2012. Assistents a l’acte inaugural. 68

  69. .

    El Consell en els mitjans 69

  70. .

    70

  71. .

    9. Tancament Pressupost 2012 71

  72. .

    Ingressos 2012 Pressupost any 2012 (EUR) ACTIVITAT ORDINÀRIA QUOTES COL·LEGIALS SUBVENCIONS D’EXPLOTACIÓ INGRESSOS FINANCERS INGRÉS DE L’IMMOB. I EXECEP. TOTAL INGRESSOS SERVEIS DE PROJECTES O.F. SERVEI IMPLANTACIÓ R.E. SERVEI REFACTURACIÓ CAU SERVEIS TICFARMA SUBVENCIONS D’EXPLOTACIÓ TOTAL INGRÉS SERVEIS DE PROJECTES O.F. XARXA DE COMUNICACIONS REFACTURACIÓ SERVEIS TELEFONIA TOTAL INGRÉS XARXA DE COMUNICACIONS 3.618.600,00 3.618.600,00 3.546.531,35 3.546.531,35 -72.068,65 -72.068,65 70.683,72 490.000,00 684.000,00 4.680.000,00 5.924.683,72 70.683,76 490.000,08 502.432,72 4.559.933,31 5.623.049,87 0,04 0,08 -181.567,28 -120.066,69 -301.633,85 551.316,00 10.000,00 2.950,00 2.950,00 564.266,00 553.997,00 22.846,78 730,30 730,30 579.145,91 2.681,00 12.846,78 -2.219,70 -2.219,70 14.879,91 Realitat any 2012 (EUR) diferència any 2012 (EUR) TOTAL INGRESSOS CONSELL 10.107.549,72 9.748.727,13 -358.822,59 72

  73. .

    Despeses i inversions 2012 Pressupost any 2012 (EUR) ACTIVITAT ORDINÀRIA JUNTA DEL CONSELL COMISSIONS TÈCNIQUES MANTENIMENT LOCAL SERVEIS PROFESSIONALS COMUNICACIÓ I PUBLICACIONS DESPESES ADMINISTRATIVES DESPESES PERSONAL SUBVENCIONS, COL·LABORACIONS I PATROCINIS TRIBUTS DESPESES FINANCERES DESPESES DE L’IMMOB. I EXECEP. TOTAL DESPESES ACTIVITAT ORDINÀRIA 192.640,96 95.000,00 10.285,39 39.420,08 15.450,00 7.194,55 234.122,06 49.394,62 8.547,56 28.900,00 0,00 680.955,22 193.569,85 68.809,71 10.078,73 46.300,94 34.188,90 8.371,86 272.144,95 24.975,73 20.366,18 19.369,98 303,70 698.480,53 928,89 -26.190,29 -206,66 6.880,86 18.738,90 1.177,31 38.022,89 -24.418,89 11.818,62 -9.530,02 303,70 17.525,31 Realitat diferència any 2012 (EUR) any 2012 (EUR) 73

  74. .

    Pressupost any 2012 (EUR) SERVEIS DE PROJECTES O.F. PROJECTE RECEPTA ELECTRÒNICA INVERSIONS PROJECTE RECEPTA ELECTRÒNICA PROJECTE BI PROJECTE R.E. + BI PROJECTE CARTERA DE SERVEIS TICFARMA SUBVENCIONS ATORGADES TOTAL DESPESES SERVEIS DE PROJECT. O.F. XARXA DE COMUNICACIONS SERVEIS TELEFONIA TOTAL DESPESES XARXA DE COMUNICAC. TOTAL DESPESES CONSELL DEVOLUCIÓ DE PRESTECS DIFE. INGRESOS - DEPESES 3.396.496,21 3.396.496,21 10.107.549,72 145.000,00 1.195.680,37 219.535,92 89.566,00 95.000,00 50.000,00 575.700,00 3.659.616,00 5.885.098,29 Realitat any 2012 (EUR) diferència any 2012 (EUR) 1.389.769,66 213.001,46 11.451,21 85.764,00 0,00 438.684,05 3.600.058,00 5.738.728,38 194.089,29 -6.534,46 -78.114,79 -9.236,00 -50.000,00 -137.015,95 -59.558,00 -146.369,91 3.089.524,50 3.089.524,50 9.652.593,37 125.859,96 96.133,76 -306.971,71 -306.971,71 -454.956,35 96.133,76 74

  75. .

    10. Auditoria 75

  76. .

    76

  77. .

    77

  78. .

    78

  79. .

    Memòria 2012 Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya 79

  80. .

    80 C/ Girona, 64-66, 1er pis 08009 BARCELONA Tel. 93 247 92 03; Fax. 93 265 03 03 E-mail: consell@ccfc.cat

Para visualizar correctamente esta página es necesaria la última versión de Adobe Flash Player y tener habilitada la ejecución de javascript en su navedador