El futur és la integració: Pel pacient. Per la qualitat.
Amb la Jornada es pretén pensar el futur i com ens organitzem. Donar impuls a la professió i al paper del farmacèutic en l’àmbit assistencial. La xarxa de farmàcies, propera i amb capil·laritat, també és una xarxa en matèria de TiC, que cal aprofitar i potenciar la utilitat d’aquesta eina en el posicionament cap a una farmàcia assistencial.
Definim el futur dels serveis d’atenció farmacèutica: què estem fent i què més podem aportar, amb M. Pilar Gascón, Secretària del Consell, Josep Torrent, Director de l’Àrea del Medicament del CatSalut i amb Jordi de Dalmases, President del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, com a moderador.
L’informe de la Central de Resultats de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària (AQUAS) publicat el proppassat mes de juliol, analitza per primera vegada l’activitat de la farmàcia catalana vinculada a la prestació d’activitats assistencials.
Xarxa de farmàcies sentinella: la vigilància sindròmica de la grip ha permès demostrar que la farmàcia té utilitat en aquesta tasca i contribuir a identificar l’inici de la grip.
Els nous cinc reptes que encara el Consell: l’atenció farmacèutica a les primeres dispensacions; l’elaboració d’una Guia per a l’abordatge de la hipertensió arterial (HTA) a la farmàcia i el registre de la tensió arterial; identificar indicadors de l’activitat del farmacèutic comunitari per monitoritzar l’activitat i millorar-ne la seva qualitat; la detecció de la malaltia de Chagas i millorar i avaluar l’adherència al tractament dels pacients amb tuberculosi latent.
Visualitzem les farmàcies com a 3.202 portes d’entrada al sistema sanitari.
La voluntat és continuar consolidant la confiança i el treball actual comú, dins del marc actual, entre el CatSalut i el Consell i posar en valor l’activitat de la farmàcia comunitària i els seus professionals en l’entorn sanitari de Catalunya.
Per obtenir un sistema de qualitat caldrà formació, registre i avaluació dels programes i posar al dia la legislació vigent.
Servei no registrat, servei no realitzat, amb Àngels Dronda, farmacèutica comunitària i vicesecretària del Consell, Anna Garcia-Altès, responsable de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya a l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQUAS), Joan Calduch, Vocal del Consell responsable de l’Àrea tecnològica, Corine Zara, Gerent d’Acció Territorial del Medicament del CatSalut i amb Joaquim Nolla, President del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona i tresorer del Consell, com a moderador.
L’única manera d’aconseguir el reconeixement dels múltiples serveis que esta donant la farmàcia, i per tant del farmacèutic, és el registre. Tanmateix per a fer-ho es necessiten uns protocols d’actuació i una pla de qualitat per a cada servei que es realitza.
El sistema de registre digital ha de ser ràpid i no ferragós per fer-lo factible en el dia a dia de les farmàcies.
L’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya permet als actors del sistema rendir comptes, comparar-se amb altres proveïdors de serveis de salut i aportar transparència al sistema.
La inclusió de la farmàcia comunitària, per primera vegada, al 2018, a la Central de Resultats, és el primer pas per arribar als informes que s’emeten en altres recursos sanitaris, com els centres d’atenció primària o els hospitals.
Cal reflexionar sobre les dades útils que podria aportar la professió farmacèutica.
S’hauria de disposar d’un repositori únic estandarditzat on tots els professionals que tenen el lideratge del registre puguin participar-hi.
Presenta diferents experiències d’integració de la farmàcia comunitària com a agent de salut en estructures de gestió i participació del territori.
Atenció farmacèutica i abordatge a la cronicitat, amb Sebastià J. Santaeugènia, Director Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat i Pla Director Sociosanitari, i amb Josep Aiguabella, President del Col·legi de Farmacèutics de Lleida i vicepresident del Consell, com a moderador.
La projecció per als propers anys proporciona una visió de les necessitats emergents del col·lectiu de malalts crònics i complexes i la pertinença d’enfocaments multisectorials i pluri professionals per minorar l’impacte sobre el sistema de la càrrega de la malaltia generada.
De les persones que viuen a residències a Catalunya, el 32,4% responen al perfil de pacient crònic complex (PCC) i el 9,3% al de pacient amb malaltia crònica avançada (MACA).
El model farmacèutic no pot anar separat del model assistencial. Aquest model ha d’estar centrat en el benefici i en la salut de les persones, garantint la màxima aplicabilitat possible.
La intervenció dels professionals sanitaris en el pacient crònic: què es fa i què es pot millorar, amb Guillermo Bagaria, farmacèutic comunitari i vicetresorer del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, amb Esther Limón, metge especialista en Medicina de Família i Comunitària, amb Javier González, farmacèutic adjunt del Servei de Farmàcia del Consorci Hospitalari de Vic i amb Rafel Guayta-Escolies, Director de projectes i recerca del Consell, com a moderador.
La visualització de tres vídeos que mostren el curs clínic d’un malalt per tres estadis diferents de la malatia va servir com a fil conductor per debatre sobre com hauria de ser l’atenció al pacient per part dels diferents agents sanitaris.
Cal posar en valor la funció del farmacèutic per “explicar, informar i acompanyar el pacient per aconseguir objectius de control terapèutic”.
Necessitat de disposar d’un sistema integrat d’informació compartida, imprescindible per a la contínua presa de decisions i un feedback evolutiu que optimitzi l’assistència.
És clau compartir informació i que tots els agents implicats treballem en la mateixa línia.
Tenir carteres de serveis alineades i comunes és un element que pot millorar la integració dels diferents agents de salut.
En relació amb l’atenció domiciliària, com a exemple, “no importa qui faci què, però que es faci”.
Vídeo de la cloenda, amb Jordi de Dalmases, President del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya i del COF Barcelona.
Presència en el territori i proximitat són les peces perfectes per orientar la brúixola cap a la farmàcia assistencial, que és l’única via per poder seguir el futur.
L’èxit d’aquest futur, que passa per la integració dels professionals sanitaris serà directament proporcional al que aportem en la millora de la salut de les persones.