Els farmacèutics, a través
d’aquesta campanya impulsada pel Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya
(CCFC), volen insistir en la importància del bon ús de la mascareta, especialment
durant les festes de Nadal, fonamental per prevenir els contagis i frenar
l’expansió de la COVID-19
L’objectiu és divulgar, entre
altres qüestions, com s’ha de posar i
treure la mascareta, cada quant s’ha
de renovar i on s’ha de llençar
un cop utilitzada
Una vegada més, la xarxa de més de 3.200 oficines de farmàcies de
Catalunya i els més d’11.000
farmacèutics comunitaris demostren el seu compromís amb la salut de les persones, i sumen esforços per
disminuir el nombre de contagis
Barcelona, 14 de
desembre de 2020. “Com m’he de posar la mascareta? Com me l’haig de treure? Cada
quant l’he de renovar? Què haig de fer si la vull llençar?”. Aconseguir
que la població sàpiga respondre
correctament aquestes preguntes, especialment durant les festes de Nadal, és
fonamental per prevenir els contagis i frenar l’expansió de la COVID-19.
Davant aquest escenari, el Consell de
Col·legis Farmacèutics de Catalunya, en coordinació amb els Col·legis de Farmacèutics de Barcelona,
Girona, Lleida i Tarragona, ha posat en marxa una campanya que, sota el
lema “La mascareta al seu lloc”, té
com a objectiu promoure el bon ús de la mascareta.
Els materials de la campanya
La campanya té com a material principal un cartell informatiu amb tres missatges clau. En primer lloc, per tal que la mascareta sigui efectiva, s’ha de portar ben posada i ajustada. En segon lloc, és important que la renovem per tal de dur-la en bon estat. I, finalment, cal tenir en compte la qualitat de la mateixa i que estigui certificada.
D’altra banda, també s’han elaborat sis infografies, que
ajuden a resoldre els dubtes més
freqüents dels usuaris. D’una manera molt visual, en les infografies es
detalla que la mascareta ha de cobrir
nas, boca i barbeta i s’ha d’ajustar
la part metàl·lica al nas; que abans
de posar-nos-la ens hem de rentar les mans amb aigua i sabó; un cop col·locada, no l’hem de tocar amb
les mans i, si ho hem de fer, hem de rentar-nos-les primer amb aigua i
sabó. Aquesta higiene de mans també és
molt important a l’hora de retirar-la.
En les peces
gràfiques també es detallen les característiques
de les diferents tipologies de mascareta, quan renovar-la (cada 4-8 hores)i com guardar-la (bossa independent preferentment transpirable),
així com la manera correcta de llençar
aquests elements protectors, que sempre hauran d’anar a la fracció resta.
La xarxa de farmàcies, un recurs sanitari valuós en la
lluita contra la COVID-19
Gràcies a la seva l’accessibilitat, proximitat i
capil·laritat, les farmàcies comunitàries tenen un enorme potencial com a recurs sanitari, fet que ja es va demostrar
en la primera onada de la pandèmia, on van tenir un paper clau a l’hora
d’informar, tranquil·litzar i aconsellar la població quan s’adreçava a les
oficines de farmàcia amb diverses casuístiques, més enllà de la seva tasca
habitual relacionada amb l’àmbit del medicament.
En aquest sentit, aquesta
campanya que s’impulsa és un exemple més de la capacitat de la xarxa de 3.200 farmàciesde Catalunya per donar
resposta a les necessitats de la població en un moment tan crucial com l’actual
i en el marc de la crisi sanitària que estem vivint.
En el marc de la 3a Jornada del Consell d’Estratègia i Accions per a la Farmàcia Comunitària 2018-2020, s’ha reflexionat sobre el futur de la integració dels serveis farmacèutics al sistema sanitari com a fil conductor dels diferents panells d’experts i conferències que han tingut lloc.
Està prou integrada la farmàcia en el sistema sanitari? Quin és el rol que han de tenir els farmacèutics comunitaris? Quin és el futur dels serveis d’atenció farmacèutica? Com podem millorar-ne la qualitat? Aquestes són algunes de les preguntes a les quals s’ha donat resposta en aquesta 3a edició de la Jornada organitzada des del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya (CCFC), que va tenir lloc el passat 27 de novembre i a la que vau assistir prop de 200 farmacèutics.
Quines són les conclusions a les quals s’ha arribat? Quina és l’estratègia i les accions que es duran a terme a la farmàcia catalana els propers 2 anys? Consulta el document resum de la 3a JORNADA i les conclusions ()
Tant si no vas poder assistir com si ho vas fer, però t’agradaria conèixer els continguts del que es va parlar, aquí tens disponibles els vídeos de la Jornada.
I, per si no pots veure’ls tots, a les notes de premsa (NP, dossier premsa) trobaràs un resum del més destacat del que es va dir.
Vídeo de la inauguració, amb Jordi de Dalmases, President del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya i del COF Barcelona, Josep Aiguabella, President COF Lleida, Joaquim Nolla, President COF Tarragona i Rosa Núria Aleixandre, Presidenta COF Girona.
Amb la Jornada es pretén pensar el futur i com ens organitzem. Donar impuls a la professió i al paper del farmacèutic en l’àmbit assistencial.
La xarxa de farmàcies, propera i amb capil·laritat, també és una xarxa en matèria de TiC, que cal aprofitar i potenciar la utilitat d’aquesta eina en el posicionament cap a una farmàcia assistencial.
Definim el futur dels serveis d’atenció farmacèutica: què estem fent i què més podem aportar, amb M. Pilar Gascón, Secretària del Consell, Josep Torrent, Director de l’Àrea del Medicament del CatSalut i amb Jordi de Dalmases, President del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, com a moderador.
L’informe de la Central de Resultats de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària (AQUAS) publicat el proppassat mes de juliol, analitza per primera vegada l’activitat de la farmàcia catalana vinculada a la prestació d’activitats assistencials.
Xarxa de farmàcies sentinella: la vigilància sindròmica de la grip ha permès demostrar que la farmàcia té utilitat en aquesta tasca i contribuir a identificar l’inici de la grip.
Els nous cinc reptes que encara el Consell: l’atenció farmacèutica a les primeres dispensacions; l’elaboració d’una Guia per a l’abordatge de la hipertensió arterial (HTA) a la farmàcia i el registre de la tensió arterial; identificar indicadors de l’activitat del farmacèutic comunitari per monitoritzar l’activitat i millorar-ne la seva qualitat; la detecció de la malaltia de Chagas i millorar i avaluar l’adherència al tractament dels pacients amb tuberculosi latent.
Visualitzem les farmàcies com a 3.202 portes d’entrada al sistema sanitari.
La voluntat és continuar consolidant la confiança i el treball actual comú, dins del marc actual, entre el CatSalut i el Consell i posar en valor l’activitat de la farmàcia comunitària i els seus professionals en l’entorn sanitari de Catalunya.
Per obtenir un sistema de qualitat caldrà formació, registre i avaluació dels programes i posar al dia la legislació vigent.
Servei no registrat, servei no realitzat, amb Àngels Dronda, farmacèutica comunitària i vicesecretària del Consell, Anna Garcia-Altès, responsable de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya a l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQUAS), Joan Calduch, Vocal del Consell responsable de l’Àrea tecnològica, Corine Zara, Gerent d’Acció Territorial del Medicament del CatSalut i amb Joaquim Nolla, President del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona i tresorer del Consell, com a moderador.
L’única manera d’aconseguir el reconeixement dels múltiples serveis que esta donant la farmàcia, i per tant del farmacèutic, és el registre. Tanmateix per a fer-ho es necessiten uns protocols d’actuació i una pla de qualitat per a cada servei que es realitza.
El sistema de registre digital ha de ser ràpid i no ferragós per fer-lo factible en el dia a dia de les farmàcies.
L’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya permet als actors del sistema rendir comptes, comparar-se amb altres proveïdors de serveis de salut i aportar transparència al sistema.
La inclusió de la farmàcia comunitària, per primera vegada, al 2018, a la Central de Resultats, és el primer pas per arribar als informes que s’emeten en altres recursos sanitaris, com els centres d’atenció primària o els hospitals.
Cal reflexionar sobre les dades útils que podria aportar la professió farmacèutica.
S’hauria de disposar d’un repositori únic estandarditzat on tots els professionals que tenen el lideratge del registre puguin participar-hi.
Presenta diferents experiències d’integració de la farmàcia comunitària com a agent de salut en estructures de gestió i participació del territori.
Atenció farmacèutica i abordatge a la cronicitat, amb Sebastià J. Santaeugènia, Director Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat i Pla Director Sociosanitari, i amb Josep Aiguabella, President del Col·legi de Farmacèutics de Lleida i vicepresident del Consell, com a moderador.
La projecció per als propers anys proporciona una visió de les necessitats emergents del col·lectiu de malalts crònics i complexes i la pertinença d’enfocaments multisectorials i pluri professionals per minorar l’impacte sobre el sistema de la càrrega de la malaltia generada.
De les persones que viuen a residències a Catalunya, el 32,4% responen al perfil de pacient crònic complex (PCC) i el 9,3% al de pacient amb malaltia crònica avançada (MACA).
El model farmacèutic no pot anar separat del model assistencial. Aquest model ha d’estar centrat en el benefici i en la salut de les persones, garantint la màxima aplicabilitat possible.
La intervenció dels professionals sanitaris en el pacient crònic: què es fa i què es pot millorar, amb Guillermo Bagaria, farmacèutic comunitari i vicetresorer del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, amb Esther Limón, metge especialista en Medicina de Família i Comunitària, amb Javier González, farmacèutic adjunt del Servei de Farmàcia del Consorci Hospitalari de Vic i amb Rafel Guayta-Escolies, Director de projectes i recerca del Consell, com a moderador.
La visualització de tres vídeos que mostren el curs clínic d’un malalt per tres estadis diferents de la malatia va servir com a fil conductor per debatre sobre com hauria de ser l’atenció al pacient per part dels diferents agents sanitaris.
Cal posar en valor la funció del farmacèutic per “explicar, informar i acompanyar el pacient per aconseguir objectius de control terapèutic”.
Necessitat de disposar d’un sistema integrat d’informació compartida, imprescindible per a la contínua presa de decisions i un feedback evolutiu que optimitzi l’assistència.
És clau compartir informació i que tots els agents implicats treballem en la mateixa línia.
Tenir carteres de serveis alineades i comunes és un element que pot millorar la integració dels diferents agents de salut.
En relació amb l’atenció domiciliària, com a exemple, “no importa qui faci què, però que es faci”.
Vídeo de la cloenda, amb Jordi de Dalmases, President del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya i del COF Barcelona.
Presència en el territori i proximitat són les peces perfectes per orientar la brúixola cap a la farmàcia assistencial, que és l’única via per poder seguir el futur.
L’èxit d’aquest futur, que passa per la integració dels professionals sanitaris serà directament proporcional al que aportem en la millora de la salut de les persones.
Espanya és un dels països d’Europa amb major consum d’antibiòtics per habitant i, cada any, moren a l’Estat al voltant de 2.500 persones com a conseqüència d’infeccions causades per bacteris . Per donar resposta a aquesta situació, farmacèutics, metges i odontòlegs catalans fomentaran el bon ús dels antibiòtics en el marc de la campanya que han posat en marxa el Consell de Col·legis Farmacèutics (CCFC), el Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) i el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), amb el suport del Servei Català de la Salut (CatSalut) i el Departament de Salut de la Generalitat
L’objectiu és treballar de manera coordinada, des dels diferents àmbits sanitaris, per contribuir a conscienciar la població sobre la importància de l’ús adequat dels antibiòtics. Aquest treball conjunt permetrà divulgar el missatge a través de més canals i, en conseqüència, arribar a un nombre major de ciutadans. Entre altres aspectes, recull dos missatges importants: “Tots hem de fer un ús responsable dels antibiòtics” i “El mal ús dels antibiòtics genera resistències que poden posar en perill la nostra salut i la de tothom”.
El Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya condemna rontundament la violència excercida avui, 1 d’octubre, contra una ciutadania pacíficaque, en cap cas, ha estat proporcionada ni justificable. Novament reclamem diàleg, des del respecte per a qualsevol opció política, però sobretot des del respecte a les persones. És profundament trist i lamentable assistir, segons les xifres a aquesta hora, a un balanç de més de 840 ferits avui. Aquest no pot ser mai el camí.
En quins àmbits podem innovar en benefici del pacient? Què podem fer per millorar la salut juntament a la resta de professionals sanitaris? I en quins camps de la farmàcia ja s'està treballant amb aquest objectiu? Són algunes de les preguntes a les quals va donar resposta la 2ª Jornada ddel Consell d'Estratègia i Accions per a la Farmàcia Comunitaria 2016-2018 que vam organitzar des del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya (CCFC), el passat 15 de novembre i a la que vau assistir més de 200 farmacèutics.
Quina és l'estratègia i les accions que es duran a terme a la farmàcia catalana els propers 2 anys? Consulta les conclusions de la 2ª JORNADA ()
Tant si no vas poder assistir com si ho vas fer, però t'agradaria revisar els continguts del que es va parlar, aquí tens disponibles els vídeos de la Jornada.
I, per si no pots veure'ls tots, a les notes de premsa (, , ) trobaràs un resum del més destacat del que es va dir.
Vídeo de la inauguració, amb Jordi de Dalmases, President del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya i del COF Barcelona, Josep Aiguabella, President COF Lleida, Joaquim Nolla, President COF Tarragona, Rosa Núria Aleixandre, Presidenta COF Girona, i David Elvira, Director del Servei Català de la Salut.
Els farmacèutics, a través dels serveis professionals, volem assolir nous rols en una professió indispensable, Som pioners a l'estat espanyol, coincidim amb els principals moviments de farmàcia de tot el món, i no tindríem aquest model si no fos per tots els farmacèutics que s'impiquen fent possible el caràcter investigador de la farmàcia catalana.
S'està apostant per un sistema de salut comunitari "més intersectorial, més transversal, que posi el focus en les actuacions de promoció salut i prevenció de la malaltia, més coordinat entre els professionals sanitaris que estan a la comunitat, entre els quals es troben els farmacèutics".
Els serveis d'atenció farmacèutica: on som, on volem ser i què estem fent per aconseguir-ho, amb M. Pilar Gascón, Secretària del Consell, Jesús Aguilar, President del Consejo General de Colegios de Farmacéuticos de España, i membre del comité executiu de la PGEU, i Josep Aiguabella, President del COFL i Vicepresident del Consell.
La innovació professional és la clau perquè el pacient pugui beneficiar-se de les actuacions farmacèutiques.
És fonamental la formació i que el farmacèutic es visualitzi com un agent indispensable per al sistema sanitari de Catalunya.
El desenvolupament assistencial de la farmàcia és una tendència mundial i disposem d'un sistema farmacèutic amb importants pilars que poden facilitar la implementació d'aquests serveis: planificació, titularitat, dispensació de tots els medicaments i concertació.
Healthy Living Pharmacies – serveis relacionats amb la salut comunitària, amb Deborah Evans, membre de la English Pharmacy Board of the Royal Pharmaceutical Society, i Pilar Rius, secretària tècnica del Consell.
Al 2009, a una zona molt pobre del sud del país, vam veure que la farmàcia tenia un paper rellevant en la salut comunitària. Va ser llavors quan vam detectar la necessitat de tenir un equip coordinat per subministrar els serveis i de fer alguna cosa per millorar el coneixement dels usuaris de la farmàcia. Així van néixer les Healthy Living Pharmacies, un model que reuneix tots els serveis de la farmàcia comunitària i ofereix una eina de desenvolupament organitzatiu, una visió i objectius comuns i un marca de qualitat que els usuaris poden reconèixer.
Què fa que un servei funcioni? Amb Guillermo Bagaria, farmacèutic comunitari i vocal COFB (Detecció del risc cardiovascular); Felip Burgos, del Centre de diagnòstic respiratori de l'Hospital Clínic ( De Farmaepoc a Inhalfarm); M. José Gaspar, cap del Servei d'Ordenació i Qualitat Farmacèutiques del Departament de Salut (El farmacèutic com a agent de la vigilància epidemiològica. Xarxa Farmàcies sentinelles); F. Xavier Tarradas, farmacèutic comunitari (Projecte d'Atenció Farmacèutica a pacients crònics – PCAF-. Llums i ombres); Paqui Moreno, Presidenta de SEFAC Catalunya (Serveis destinats a l'usuari com a client finalista. Cessació tabàquica i altres), M. Ángeles Pérez de Venalink (SPD. Servei o recurs?. Resultats enquesta utilització SPD), i Rafel Guayta-Escollies, Director de Projectes i Recerca del Consell.
L'entusiasme i la motivació són claus, i hi ha potencialitat per seguir fent crèixer els serveis que ofereixen les farmàcies.
Defensar la importància de l'accés a la història clínica per part del farmacèutic.
L'SPD com a servei, més enllà de l'eina
S'ha de posar èmfasi en la necessitat de què els serveis siguin d'utilitat per als pacients, i en què els professionals tinguin una actitud proactiva a l'hora d'oferir-los.
Va parlar sobre el servei de detecció precoç del risc cardiovascular des de les farmàcies, concertat per primer cop per una entitat asseguradora privada, Mútua General de Catalunya.
Tecnologia: juga al nostre favor? La tecnodependència dels serveis i la importància de les TIC, amb Francesc Pla, anterior vocal del Consell i vicepresident del COFB, i Joan Calduch, Vocal del Consell i Tresorer del COFB.
Durant 10 anys l'e-recepta, una xarxa tecnològica única, ha connectat les farmàcies i facilitat la comunicació amb el CatSalut.
Partim d'una estructura idònia, però necessitem aliats per aconseguir la visió de sistema i una xarxa de farmàcies integrada a aquest sistema, una decisió ferma i la implicació col·lectiva en el desenvolupament de la tecnologia a favor de la professió.
Qui posa el preu? Conceptes clau en l'oferta i demanda d'un servei, amb Ivan Planas, gerent de compres del CatSalut (Contracte programa vs Concert); Anna Garcia, responsable de l'Observatori del Sistema de Salut de Catalunya de l'AQUAS (Indicadors d'avaluació amb pes específic en la compra); Pere Ibern, del Centre de Recerca en Economia de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (La compensació segons el valor i els resultats de l'activitat professional farmacèutica), i Rosa Núria Aleixandre, Presidenta del COFGi i vocal autonòmic del Consell al Consejo General.
Hi ha dues vies bàsiques per les quals es poden obtenir recursos econòmics per al desenvolupament d'un servei: a través d'un catàleg, amb finançament privat, o bé a través de la cartera de serveis, amb un finançament públic.
Obrim la porta a construir indicadors propis de la farmàcia comunitària per facilitar l'avaluació de resultats i dimensionar el seu valor específic per al sistema de salut.
El model retributiu ideal és aquell que té dos grans pilars: una part fixa, que inclou allò que es fa, i una part variable, segons el valor dels resultats i en funció dels indicadors.
Video de conclusions i cloenda amb Joaquim Nolla, President del COFT i tresorer del Consell, i Jordi de Dalmases, President del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya i del COF Barcelona.
Desenvolupar nous serveis assistencials contribueix a fer més forta la farmàcia comunitària i a facilitar la seva integració efectiva en el sistema sanitari.
És molt important que la farmàcia busqui espai i temps per debatre sobre el seu futur.
